Paremiologia catalana comparada digital

Ningú no està content amb la seva sort

10 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1736.

Ningú no està content amb la seva sort

2 fonts, 1997.
Aquesta dita, molt utilitzada, apareix en els 'Adagis' d'Erasme, però en el marge de la pàgina 252, sense cap comentari. Sembla una daptació de la frase de Boeci: 'Nemo facile cum fortunae suae conditione concordat', que apareix en la seva obra 'Sobre la consolació de la filosofia (2.4.122). De: Erasme de Rotterdam.
Equivalent en llatí: Nemo sua sorte contentus.
Font: Adagis.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «II. Sentències llatines. 194», p. 61. Edicions 62.
Equivalent en llatí: Nemo sua sorte contentus.
Font: HW 16454a.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1800». Enciclopèdia Catalana.

Ningú está content ab lo que tè

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 156. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Ningú està content amb la seua sort

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 231. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ningú està content amb lo que té

1 font, 1993.
Suposa que l'ambició no té límits.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «752 Content», p. 109. Institut Menorquí d'Estudis.

Ningú està content amb sa sort

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2943», p. 195. Columna Edicions.

Ningú está content en la seua sòrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 177. Editorial Arte y Letras.

Ningu està content en la seua sort

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «N», p. 106. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Ningú està content en sa sort

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 80. Librerías París-Valencia.

Ningú no està content amb el que té

1 font, 2001.
La cabra dels altres porta el braguer més ple. De: Horaci.
Equivalent en llatí: Aliena capella gerit distentius uber.
Font: S. 1.1.110.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «152». Enciclopèdia Catalana.