Paremiologia catalana comparada digital

No fuig qui a casa torna

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1736.

No fuig qui a casa torna

7 fonts, 1736.
El dolent no és anar-se'n, sinó el no tornar mai.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.1. Casa i aixovar. Refranys», p. 233. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1627», p. 828. Columna Edicions.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 25. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Si algú torna, en realitat no ha fuit.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 66. Institut d'Estudis Eivissencs.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 237. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 79. Librerías París-Valencia.

No fuig, el que a casa torna

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «N», p. 184. Editorial Arte y Letras.

No se'n fuig qui a casa torna

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1809. Publicacions de la Universitat de València.