Paremiologia catalana comparada digital

No mata el mal, que mata l'hora

14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1909.

No mata el mal, que mata l'hora

7 fonts, 1926.
Es diu referint-se a un qui ha estat en perill imminent de morir i no s'ha mort, o bé a un qui s'ha mort quan semblava que no hi havia causa suficient per a morir.
Sinònim: No mata mal, sinó la voluntat de Déu | No mata pena ni mal, sinó lo que és mortal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Matar Refr. l)». Editorial Moll.
Les hores que componen els dies que fa que un va néixer.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.15. Violència (Matar, geurra, armes…) i pau. Refranys», p. 421. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1086. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 442», p. 710. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Equivalent en francès: Ce n'est pas le mal qui tue, c'est l'heure.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Temps, vida i mort / Temps, vie et mort», p. 384. Robert Morel Editeur.

No mata el mal, que mata la mort

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 443», p. 710. Columna Edicions.

No mata 'l mal, que mata la mòrt

1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1909): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any V. Manresa, agost-setembre de 1909, núm. 34», p. 240. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

No mata el mal que mata l'hora

1 font, 1925.
Per a significar que si no s'és oportú en trobar el remei a l'hora convenient aquella hora és la que mata.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1925): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XXI. Manresa, setembre de 1925, núm. 92», p. 121. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

No mata el mal, mata l'hora

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 224. Llibres de l'Index, S.A.

No mata el mal, que mata l'hora (o la mort)

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 280. Edicions 62.