Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1079. Editorial Selecta-Catalonia.
No mor el malalt, que mor el mortal
8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1949.
No mor el malalt, que mor el mortal
4 fonts, 1951.
Mor el mortal i no mor el malalt
2 fonts, 1985.
El malalt pot estar molt greu i sanar. Qui mor és la persona.
Refr. Reconeix la fragilitat de la vida, fins en plena salut.