Paremiologia catalana comparada digital

No mor el malalt, que mor el mortal

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1916.

No mor el malalt, que mor el mortal

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1079. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 280. Edicions 62.

Mor el mortal i no mor el malalt

2 fonts, 1985.
El malalt pot estar molt greu i sanar. Qui mor és la persona.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.1. Del néixer i del morir. Refranys», p. 350. Editorial Moll.
Refr. Reconeix la fragilitat de la vida, fins en plena salut.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Morir», p. 151. Editorial Pòrtic.

No es mor el malalt, sinó el mortal

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 622», p. 759. Columna Edicions.

No mòr el mal, que mòr el mortal

1 font, 1916.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1916): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XII. Manresa, octubre-desembre de 1916, núm. 69», p. 204. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

No mor el malalt, sinó el mortal

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Malalt», p. 898. Editorial Selecta-Catalonia.