Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1079. Editorial Selecta-Catalonia.
No mor el malalt, que mor el mortal
10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1916.
No mor el malalt, que mor el mortal
4 fonts, 1951.
Mor el mortal i no mor el malalt
2 fonts, 1985.
El malalt pot estar molt greu i sanar. Qui mor és la persona.
Refr. Reconeix la fragilitat de la vida, fins en plena salut.
Mor el mortal, i no mor el malalt
1 font, 1926.
Significa que las persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin.
Sinònim: Ningú es mor fins que Déu ho vol | Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura | Qui no s'ha de morir, tot ho passa | Ningú es mor mentre no sia arribada l'hora.
No es mor el malalt, sinó el mortal
1 font, 1992.
No mòr el mal, que mòr el mortal
1 font, 1916.
Lloc: Manresa.