Paremiologia catalana comparada digital

No totes les mates fan llentrisca

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

No totes les mates fan llentrisca

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1047. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1281», p. 906. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Ningú serveix per totes les coses.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mata 5», p. 126. Edicions Polígrafa.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 565. Edicions 62.

No totes ses mates fan llentrisca

4 fonts, 1918.
Vol dir que les persones no són totes iguals. Les seves maneres d'obrar els classifiquen.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.1. Arbres i arbusts. Refranys», p. 197. Editorial Moll.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. V.- Arbres, plantes, fruites», p. 286. Institut Menorquí d'Estudis.
Significa que no tothom obra de la mateixa manera (D.). Vegi's n. 1762.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1764 Mates», p. 243. Institut Menorquí d'Estudis.
No tothom obra de s amateixa manera.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Arbres. Plantes. Fruites», p. 166. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

No totes les mates fan llentiscle

1 font, 1981.
Griñó i Garriga, David (1981): Fira d'herbes de Sant Ponç. Ramell de refranys populars de les herbes «Vària», p. 4. Autoedició.