Paremiologia catalana comparada digital

Noia que es pinta la cara, vol amagar la mascara

17 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1968.

Noia que es pinta la cara, vol amagar l'emmascara

7 fonts, 1968.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 143. Editorial Claret.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. La dona», p. 210. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 25. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 205. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 66. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 182. Universitat Miguel Hernández.
Equivalent en francès: La jeune fille qui se peint la figure (se farde), veut cacher la noircissure.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 105. Sport-Entraide-Amitié.

Dona que es pinta la cara, és per amagar-se l'emmascara

2 fonts, 1990.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre la cara». Web.
Equivalent en francès: Femme qui se maquille la figure, c'est pour cacher la noircissure.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Matrimonis, homes, dones i mainada», p. 23. Autoedició.

Noia que es pinta la cara vol amagar l'emmascara

2 fonts, 1995.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. La bellesa corporal», p. 17. Pagès Editors.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Dona», p. 76. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Noia que es pinta la cara, vol amagar la mascara

2 fonts, 1999.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «pintar-se noia». Web.

Noia que es pinta la cara, vol amargar l'emmascara

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

Noia que es pinta la cara, vol amagar i l'emmascara

1 font, 1989.
Recomanació a la dona perquè no es pinti la cara ja que és pitjor el remei que la malaltia; només aconseguirà d'empastifar-la.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Les dones i els amics», p. 104. Editorial de Vecchi.