Sinònim: v. Afluixar la llengua.
Equivalent en castellà: Irse de la lengua.
Obrir la boca
25 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.
Obrir la boca
16 fonts, 1979.
Abrir.
Només va obrir la boca per dir-los que eren unes sangoneres miserables.
Equivalent en gallec: Abrir a boca.
Obrir.
Només va obrir la boca per dir-los que eren unes sangoneres miserables.
Equivalent en gallec: Abrir a boca.
Parlar / començar a parlar.
Quan ell va obrir la boca tothom el va escoltar amb interès / Quan ell obre els llavis, ja sabem que és per mentir / No va obrir els llavis en tota la reunió.
Sinònim: Agafar la taba, agafar la verba, rompre el silenci, prendre les cartes.
Font: R-M / R-M / EC.
Parlar.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Fer-lo parlar arterament.
Parlar.
Loc. v. [LC]. Dir alguna cosa.
Sempre que obre la boca, tothom l'escolta amb gran interès.
—M'ha agradat molt el teu concert d'aquest matí —em diu abans que pugui obrir la boca.
M'estan obligant a saltar-me les normes bàsiques del nostre codi d'honor i estic aquí callat com un puta, perquè si obro la boca ho perdo tot. Merda, merda.
Quan tothom va haver callat ell va obrir la boca per explicar-se.
Lloc: Vic (Osona).
Ara com ara no crec que obri la boca, entre altres raons perquè la té inflada com un bot.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Parlar.
Lloc: Marina Baixa.
Parlar.
Sinònim: Veg. Obrir els llavis.
Parlar, fer parlar.
I el dia que està inspirada, quan obre la boca, no ets a temps d'apuntar-les a la llibreta.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Parlar.
Tots els qui han obert tant la boca aquests dies i l'han omplert d'insults contra Setién haurien de meditar quin percentatge de la població basca estan disposats a criminalitzar.
Obrir la boca a algú
2 fonts, 1926.
Separar-li les mandíbules perquè quedi visible l'interior de la boca; fig., fer-lo parlar.
Plàcia a vós, Sènyer, que ubrats nostra boca a dar laors de vós, Llull Cont. 1, 30 | Obra la sua boca sel qui obrí la boca de Zacaries, Sants ross. 43 vo.
Li van obrir la boca fent veure que no sabien res de res.
Lloc: Vic (Osona).
Obrir (algú) la boca
1 font, 2008.
Parlar.
Obrir algú la boca
1 font, 1926.
Separar les mandíbules de manera que quedi visible l'interior de la boca, sia per a menjar, sia per a parlar, etc.; fig., posar-se a parlar.
Los hòmens honests, cant menjen, no obren la bocha, Eximenis Terç, c. 11 | Com deu fer hom hobrir la boca al falcó o al oçell, Anim. caçar 8 vo | Donchs obre la boca ab veu piadosa, Passi cobles 130.
Obrir la boca (a algú)
1 font, 1996.
Fer-lo parlar arterament.
Sinònim: Fer descabdellar-se, ficar els dits a la boca, fer parlar, tocar el bolet, deslligar la llengua, fer cantar | Veg. tb. Escurar la cassola.
Obrir la boca [a algú]
1 font, 2008.
Fer-lo parlar.