Paremiologia catalana comparada digital

Pla com el palmell de la mà

20 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1805.

Pla com el palmell de la mà

4 fonts, 1983.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 133. Editorial Selecta-Catalonia.
Un procediment per a embellir el llenguatge és l'ús de comparacions. A part les que cada escriptor inventa ara i adés, existeix un repertori popular de modismes comparatius. De: Grandia, Marian.
Font: Gramática etimològica catalana, Barcelona 1901, p178-180.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
Molt llis.
Han deixat l'asfalt d'aquell camí pla com el palmell de la mà. Ara dóna gust de caminar-hi.
Sinònim: Pla com la mà, pla com el call de la mà, més llis que es call de sa mà.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Pla». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Comparacions.
(1997): Curs d'escriptura catalana «23.1 Comparatius. Veus. Sons», p. 23.5.

Com el palmell de la ma

1 font, 1917.
De: Vayreda i Olives, Pere.
Fulano encara no te trent'anys i ja es calvo com el palmell de la ma.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com el palmell de la mà

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1769. Publicacions de la Universitat de València.

Pla (o net) com la «pauma de la mà»

1 font, 2011.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2011): Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta «Frases fetes», p. 247. Autoedició.

Pla (o net) com la pauma de la mà

1 font, 2003.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2003): Vocabulari de boca «Frases fetes, expressions», p. 134. Autoedició.

Pla com el palmell (o el call) de la mà

1 font, 1997.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Mesures i posicions. Posició», p. 60. Edicions 62.

Pla com èl palmèll de la ma

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Llano, liso ó raso como la palma de la mano.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Palmèll», p. 144.
Equivalent en llatí: Planissimus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Palmèll», p. 144.

Pla com el plomell de la mà

1 font, 1915.
De: Pinyes, Ramon (1917-18).
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0054 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434870304201/121/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Plà com la palma de la mà

1 font, 1989.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas. Mans n'hi ha dues i, pel que es veu, de vegades una no sap de quin peu coixeja l'altra.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «X. Relacionats amb diners, comptes, posseir, donar, furtar… I les mans», p. 88. Autoedició.

Pla com la palma de la mà

1 font, 1987.
Sinònim: Pla com la mà.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 145. Editorial l'Esquer.

Pla com la pauma de la mà

1 font, 1995.
Molt pla.
Font: CL.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 165. Instituto de Estudios Turolenses.

Pla com lo palmell de la má

1 font, 1898.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898 «Un pays desconegut, de Flius Flaus», p. 135. Joan Bta. Batlle.

Pla com lo palmèll de la ma

1 font, 1839.
Loc. ab que se pondèra que alguna cosa es mòlt plana y llisa sènse gròps ni obstacles.
Equivalent en castellà: llano, liso ó raso como la palma de la mano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Palmèll», p. 370. Impremta de Josep Torner.
Loc. ab que se pondèra que alguna cosa es mòlt plana y llisa sènse gròps ni obstacles.
Equivalent en francès: Uni comme le paume de main.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Palmèll», p. 370. Impremta de Josep Torner.
Loc. ab que se pondèra que alguna cosa es mòlt plana y llisa sènse gròps ni obstacles.
Equivalent en italià: Piano come la mano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Palmèll», p. 370. Impremta de Josep Torner.
Loc. ab que se pondèra que alguna cosa es mòlt plana y llisa sènse gròps ni obstacles.
Equivalent en llatí: Planissimus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Palmèll», p. 370. Impremta de Josep Torner.