Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Poma de la discòrdia

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1917.

La poma de la discòrdia

4 fonts, 2004.
És qualificat així allò que pot ésser origen de baralles. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Refranys i dites (1935).
Amades, Joan, ACJA (2023): «https://twitter.com/amades_acja/status/1628892461350424578». Twitter.
Allò que és causa de contesta i de discòrdia entre persones i col·lectivitats / allò que determina el desacord entre persones o col·lectivitats que abans anaven acordes.
Llançar la poma de la discòrdia / La poma de la discòrdia entre ells dos sempre és la mateixa: decidir quin canal de televisió volen veure.
Font: EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Causa». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Objecte d'una disputa, punt de desacord. Origen: 1606. Literalment, 'os de la disputa'. Aquesta expressió al·ludeix a dos gossos lluitant per un sol os. També 'bone of dissension'. Una expressió amb un sentit afí és 'sticking point' (lit.: 'punt en què no es pot arribar a un acord').
La poma de la discòrdia entre aquell parell sempre té a veure amb la custòdia dels fills = The bone of contention between those two always has to do with the custody of their children.
Equivalent en anglès: Bone of contention.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «B», p. 49. Parcir Edicions Selectes.
Allò que és causa de contesta i de discòrdia entre persones i col·lectivitats.
Optimot (2023): «https://www.instagram.com/p/Cowpag9NI2A/». Instagram.

Poma de la discòrdia

2 fonts, 1997.
Homer hi al·ludeix a la Ilíada. Virgili sintetitza aquest conflicte d'una manera admirable. En l'ús d'aquesta expressió, a vegades, el substantiu 'poma' és substituït pel motiu del conflicte discòrdia havia enviat amb la inscripció 'per a la més bella', a la deessa de l'amor com a símbol de la seva bellesa preeminent respecte a les altres dues deeses. Hera i Atenea, enutjades, afavoriren l'esclat de la guerra de Troia. De: Apol·lodor | Homer | Virgili.
Equivalent en llatí: Manet alta mente repostum iudicium Paridis spretaeque iniuria formae.
Font: Epítom 3.2 | Ilíada 24.25 i ss. | Eneida 1.26-27.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 208», p. 100. Edicions 62.
Punt conflictiu que genera friccions. Expressió motivada pel conflicte sorgit entre les deeses Hera, Atenea i Afrodita, quan, a les noces de Tetis i Peleu, Paris, subornat per Afrodita, que li havia promès l'amor d'Helena, oferí la poma que la deesa de la discòrdia havia enviat amb la inscripció 'per a la més bella', a la deessa de l'amor com a símbol de la seva bellesa preeminent respecte a les altres dues deeses. Hera i Atenea, enutjades, afavoriren l'esclat de la guerra de Troia. De: Apol·lodor | Homer | Virgili.
Equivalent en llatí: Manet alta mente repostum iudicium Paridis spretaeque iniuria formae.
Font: Epítom 3.2 | Ilíada 24.25 i ss. | Eneida 1.26-27.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 208», p. 100. Edicions 62.
Provocar: l'origen de la discòrdia.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Disputes», p. 93. Edicions 62.

Ésser la poma de la discòrdia

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2740», p. 327. Columna Edicions.

Esser la poma de la discordia

1 font, 1917.
De: Vayreda i Olives, Pere.
El reparto de consums sempre es per als pobles la poma de la discordia.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.