Paremiologia catalana comparada digital

Poma de la discòrdia

13 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1917.

La poma de la discòrdia

7 fonts, 1926.
Causa immediata d'una desavinença.
Amb s'intenció més santa del món, L'Àncora ha volgut tirar dins sa redacció de La Roqueta sa poma de la discòrdia, Roq. 6.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «1 Discòrdia». Editorial Moll.
És qualificat així allò que pot ésser origen de baralles. Segons la faula mitològica grega, un dia Mercuri féu un gran àpat en el qual convidà totes les deesses de l'Olimp, llevat la Discòrdia, per por que no armés brega. Ella va saber el cas i prometé venjar-se'n. Cap a les acaballes de l'àpat es presentà a la reunió, llançà una poma damunt la gran taulada i digué amb forta veu: —Per a la més bella. Al moment totes les convidades es cregueren amb dret a la poma, i es produí una grossa baralla.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Refranys i dites. La poma de la discòrdia», p. 39. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
És qualificat així allò que pot ésser origen de baralles. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Refranys i dites (1935).
Amades, Joan, ACJA (2023): «https://twitter.com/amades_acja/status/1628892461350424578». Twitter.
Allò que és causa de contesta i de discòrdia entre persones i col·lectivitats / allò que determina el desacord entre persones o col·lectivitats que abans anaven acordes.
Llançar la poma de la discòrdia / La poma de la discòrdia entre ells dos sempre és la mateixa: decidir quin canal de televisió volen veure.
Font: EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Causa». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Objecte d'una disputa, punt de desacord. Origen: 1606. Literalment, 'os de la disputa'. Aquesta expressió al·ludeix a dos gossos lluitant per un sol os. També 'bone of dissension'. Una expressió amb un sentit afí és 'sticking point' (lit.: 'punt en què no es pot arribar a un acord').
La poma de la discòrdia entre aquell parell sempre té a veure amb la custòdia dels fills = The bone of contention between those two always has to do with the custody of their children.
Equivalent en anglès: Bone of contention.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «B», p. 49. Parcir Edicions Selectes.
Allò que és causa de contesta i de discòrdia entre persones i col·lectivitats.
Optimot (2023): «https://www.instagram.com/p/Cowpag9NI2A/». Instagram.
Causa. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Poma de la discòrdia

3 fonts, 1997.
Homer hi al·ludeix a la Ilíada. Virgili sintetitza aquest conflicte d'una manera admirable. En l'ús d'aquesta expressió, a vegades, el substantiu 'poma' és substituït pel motiu del conflicte discòrdia havia enviat amb la inscripció 'per a la més bella', a la deessa de l'amor com a símbol de la seva bellesa preeminent respecte a les altres dues deeses. Hera i Atenea, enutjades, afavoriren l'esclat de la guerra de Troia. De: Apol·lodor | Homer | Virgili.
Equivalent en llatí: Manet alta mente repostum iudicium Paridis spretaeque iniuria formae.
Font: Epítom 3.2 | Ilíada 24.25 i ss. | Eneida 1.26-27.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 208», p. 100. Edicions 62.
Punt conflictiu que genera friccions. Expressió motivada pel conflicte sorgit entre les deeses Hera, Atenea i Afrodita, quan, a les noces de Tetis i Peleu, Paris, subornat per Afrodita, que li havia promès l'amor d'Helena, oferí la poma que la deesa de la discòrdia havia enviat amb la inscripció 'per a la més bella', a la deessa de l'amor com a símbol de la seva bellesa preeminent respecte a les altres dues deeses. Hera i Atenea, enutjades, afavoriren l'esclat de la guerra de Troia. De: Apol·lodor | Homer | Virgili.
Equivalent en llatí: Manet alta mente repostum iudicium Paridis spretaeque iniuria formae.
Font: Epítom 3.2 | Ilíada 24.25 i ss. | Eneida 1.26-27.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 208», p. 100. Edicions 62.
Loc. nom. [LC]. Causa de la discòrdia.
Explicant tot això, ha llançat la poma de la discòrdia en la família.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «poma ». Institut d'Estudis Catalans.
Provocar: l'origen de la discòrdia.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Disputes», p. 93. Edicions 62.

Ésser la poma de la discòrdia

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2740», p. 327. Columna Edicions.

Esser la poma de la discordia

1 font, 1917.
De: Vayreda i Olives, Pere.
El reparto de consums sempre es per als pobles la poma de la discordia.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.