Paremiologia catalana comparada digital

Prometre l'oro i el moro

20 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1918.

Prometre l'oro i el moro

5 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 495», p. 629. Columna Edicions.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «La paraula «moro»: han guanyat els despectius i han perdut els neutrals?». Catalunya Ràdio.
Sinònim: Prometre la lluna | Prometre el món i la bolla | Prometre la Bíblia.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «La paraula «moro»: han guanyat els despectius i han perdut els neutrals?». Catalunya Ràdio.
Tot i que li va prometre l'oro i el moro, ell no li va fer cap cas i va tirar endavant el seu projecte.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 278. Llibres de l'Index, S.A.
Fer promeses exagerades.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Oros m. pl.», p. 237. Edicions 62.
Pujol va reivindicar la pròpia credibilitat "perquè només diem que continuarem fent el que ja hem fet, no tenim necessitat de prometre l'oro i el moro", com acabava d'acusar de fer els socialistes.
Pujol, Jordi (1995): Avui «Política. Pujol veu el PP català disposat a…», p. 11. L'Avui / El Punt Avui.

Demanar l'oru i el moro

1 font, 2012.
Del castellà «oro». Sempre pronunciat /oru/ o /orus/, els diccionaris estàndards ho recullen només com el coll de les cartes de jugar representat per les monedes d'or, però en algunes frases fetes s'utilitza la forma «oru» per referir-se a l'or en el sentit material, encara que sigui per lligar amb la paraula «moro».
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Oro», p. 250. Brau Edicions.

Demanen l'oru i el moro

1 font, 2012.
D'aquests n'hi ha aquí i allà. Que manen molt o manen poc, que en saben molt de manar, o en saben molt poc. Però del que comporta el manar, tots si fa o no fa… Perquè ells…
Sinònim: Saben fer l'esgarrapat | Prometen l'oru i el moro.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels manaires», p. 26. Brau Edicions.

En fan pagar l'oro i el moro

1 font, 1994.
Objecte excessivament car.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Es creyen trobá l'oro i'l moro

1 font, 1918.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0016 «107 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1360591». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Et donaran l'oro i el moro

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Oferir l'oro i el moro (a algú)

1 font, 1995.
Tots ens ofereixen l'oro i el moro.
Lorés, Jaume (1995): Avui «Diàleg. Amor, odi», p. C2. L'Avui / El Punt Avui.

Pagar l'oro i el moro

1 font, 2022.
Va pagar el gust i les ganes.
Sinònim: Pagar el gust i les ganes.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «La paraula «moro»: han guanyat els despectius i han perdut els neutrals?». Catalunya Ràdio.

Prometen l'oru i el moro

1 font, 2012.
D'aquests n'hi ha aquí i allà. Que manen molt o manen poc, que en saben molt de manar, o en saben molt poc. Però del que comporta el manar, tots si fa o no fa… Perquè ells…
Sinònim: Saben fer l'esgarrapat | Demanen l'oru i el moro.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels manaires», p. 26. Brau Edicions.

Prometre l'«oro» i el moro

1 font, 2018.
Un dia et promet l'oro i el moro i l'endemà ja l'has vist prou.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Algunes expressions més al voltant de la vista», p. 275. Editorial Gregal.

Prometre l'oro i el moro (cast.)

1 font, 1989.
Sinònim: Prometre la lluna en un cove, prometre el món i la bolla.
Equivalent en castellà: Prometer el oro y el moro.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 174. Editorial Claret.

Prometre l'oru i el moro

1 font, 2012.
En els últims temps de la Reconquesta, els cristians van capturarl'alcaid de Ronda, un tal Abdalà i el seu nebot. Tal com era costum a l'època, van demanar un rescat per l'alcaid. Un cop van cobrar el rescat, van deixar-lo anar, però es quedaren amb el jove nebot. Els moros, burlats i estafats, van reclamar davant el rei cristià (que podria ser Joan II de Castella). El rei va comprendre que l'engany burlava totes les lleis de guerra… (segueix a l'original).
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Font: Dichos y frases hechas.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Moro», p. 247. Brau Edicions.

Prometre oros i moros (a algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1818. Publicacions de la Universitat de València.

Quedar-se amb l'«oro y el moro»

1 font, 1968.
És a dir, que aquest apòstata es va quedar amb l'"oro y el moro"
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 7. La nostra bona gent», p. 98. Editorial Pòrtic.

Vendre l'«oro» i el moro

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 76. Autoedició.