Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Quan a la Seu repiquen, senyal de misteri

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1932.

Quan a la Seu repiquen, senyal de misteri

6 fonts, 1932.
Veure l'original.
Lloc: La Seu d'Urgell (Alt Urgell).
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català II «Carnestoltes, Quaresma. Dimecres de Cendra», p. 552. Salvat, S.A. de Ediciones.
Durant la Setmana Santa s'havien fet a la Seu solemnes funcions religioses anomenades «misteris», que eren anunciades per un repic especial de campanes. Hi acudia molta gent, molts més pel gust de les empentes que per devoció, També era lloc de cita d'enamorats. El poble tragué el refrany en sentit més maliciós que recte.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Dels edificis», p. 50. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Fins a les darreries del segle passat se celebraven a la Seu, durant la Quaresma, uns famosos sermons en què eren explicats els misteris de la teologia. Aquests sermons eren avisats al poble per mitjà d'un toc de campana especial. Hi acudia una gran gentada, sobretot element jove; una bona part, més pel goig de les empentes i de la fosca que per devoció. Per això es creà el proverbi que apuntem al qual es dóna un doble sentit recte i maliciós.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Refraner barceloní.
Amades, Joan (1932): Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 449 (Octubre de 1932) «Tradicions de la Seu de Barcelona - https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1932m10v42n449.pdf», p. 311. Centre Excursionista de Catalunya.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Fins a finals del selge XIX, durant la Quaresma, a la catedral de Barcelona s'explicaven els sants misteris i, perquè els poguessin anar a escoltar, es convocava els devots a toc de campana.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Barcelonès. Barcelona. La Seu (catedral)». Manuscrit.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos idiófonos. XXI. Campana. Refranes», p. 92. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Quan les campanes de la Seu repiquen, senyal de misteri

2 fonts, 1992.
El Dimecres de Cendra començaven a la Seu els sermons de Quaresma, que eren qualificats de misteris i anunciats per un toc de campana especial.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 523», p. 566. Columna Edicions.

Quan a la Seu (o Quan les campanes de la Seu) repiquen, senyal de misteri

1 font, 1999.
El dimecres de cendra començaven a la Seu els sermons de Quaresma, que eren qualificats de «misteris» i anunciats per un toc de campana espacial.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 516. Edicions 62.

Quan a la seu repiquen, senyal de misteri

1 font, 1992.
Sinònim: Quan les campanes de la seu repiquen, senyal de misteri.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII, p. 97. Columna Edicions.

Quan les campanes de la Seu repiquen, / senyal de misteri

1 font, 2008.
La Seu d'Urgell. El Dimecres de Cendra començaven a la catedral de la Seu els sermons de Quaresma, que eren qualificats de «misteri» i anunciats per un toc especial de campana.
Lloc: Urgellet (Alt Urgell).
Font: T 754, p516.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Capítol 1. 35. Alt Urgell. 35.1.Subcomarca Urgellet», p. 33. Autoedició.