Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de supersticions i preocupacions del poble», p. 171. Editorial Millà.
Quan el corb ens visita és que sent ferum de mort
15 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1910.
Quan el corb ens visita és que sent ferum de mort
2 fonts, 1988.
Quan sentiu el corb, penseu en la mort
2 fonts, 1992.
Quan sentiu lo corb, penseu en la mort
2 fonts, 1981.
Los animales de color negro en las supersticiones españolas.
Lloc: Vall de Vansa, Alt Urgell.
Font: Obra oberta 3 (Ed. Altafulla — El Pedrís 8 — Barcelona, 1981).
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Vall de Sansa, Alt Urgell.
Quan vegis el corb, pensa en la mort
2 fonts, 1919.
Hom té el corb com l'ocell de la mort, i l'associa estretament amb aquesta. Si veieu un corb, però no el sentiu cantar, us anuncia la mort d'algun parent o persona estimada; si canta, morirà alguna de les persones que es troben al lloc on l'heu sentit; si volteja per la casa on hi ha un malalt, és perquè aquest ja fa tuf de mort, que l'ocell sent i ve per menjar-se'l. Espera l'enterrament per veure on el porten i anar-se'l a menjar. Si es posa dalt de la xemeneia de la teulada, és senyal que l'animeta.
Font: Etimologia.
Lloc: Manresa.
Corbs volant al voltant d'una casa, desitgen malaltia llarga o defunció
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Quan el corb ens visita és que sent farum de mort
1 font, 1987.
Quan el corb visita és que sent ferum de mort
1 font, 1993.
Quan ens fa visita el corb, és que sent ferum de mort
1 font, 2003.
Quan sentiu lo corb, / penseu en la mort
1 font, 1910.
Lloc: Vall de la Vansa.
Quan un corb ens visita és que sent ferum de mort
1 font, 2006.
Quan vegis el corb, pensa en la mort (Cont.)
1 font, 1935.
Del difunt encara no ha deixat el cos, i espera que surti xemeneia amunt per veure-la.
Font: Etimologia.