Paremiologia catalana comparada digital

Quan fa aire és quan s'aventa

14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.

Quan fa aire és quan s'aventa

7 fonts, 1980.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 570», p. 332. Columna Edicions.
Ventar és la feina de fer piles de cereal ja batut, estendre'l, remoure'l amb les forques, pales de ventar o altres estris i llançar-lo enlaire per tal d'aprofitar l'acció del vent, que separa el gra de la palla, clofolla i brins.
Equivalent en castellà: Aventar sin viento y parir antes de tiempo, no puede ser.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Les feines a l'era. Ventar, parva», p. 69. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
S'ha d'actuar en el moment oportú, perquè abans o després serà inútil.
Sinònim: Similar: Matinet és com s'agarren.
Equivalent en castellà: Similars. El llanto, sobre el difunto | Más vale llegar a tiempo que rondar un año.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent», p. 623. Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 18. Anubar Ediciones.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 293. Editorial Antinea.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 271. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Conseqüència.
Font: [F: A, 570].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 178. Web.

Quan fa aire, és quan s'aventa

2 fonts, 2003.
Significa que cal fer les coses quan n'és el moment oportú.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Oportunitat.
Font: [F: A, 570].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 184. Web.
Proporció / Desproporció.
Font: [F: A, 570].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 186. Web.

Quan fa aire és quan aventa

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Quan fa aire es quan s'aventa

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 123. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Quan fa aire, es quan s'aventa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 224. Editorial Arte y Letras.

Quan fa aire, s'aventa

1 font, 1966.
En presentar-se l'ocasió s'ha d'aprofitar.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aire», p. 126. Edicions Polígrafa.