Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Quan minva la lluna, no sembris cosa ninguna

37 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1884.

En lluna minvant no sembris ni un gra

10 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 938. Editorial Selecta-Catalonia.
Cèlia (2009): Transparència «En Pàmies ha arribat als 300.000». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Segons la creença popular, no arrelarà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 36. Edicions 62.
Sàlvia (2009): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys de la lluna». Web.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 22. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 23. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (I)», p. 5. Revista L'Estel.

Quan minva la lluna no facis cosa ninguna

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 940. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Equivalent en castellà: Cuando mengua la luna, no comiences cosa alguna.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Lluna», p. 78. Edicions 62.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 31. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (V)», p. 11. Revista L'Estel.

En minvant de lluna no sembris cosa ninguna

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
(2001): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 22. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 23. Revista L'Estel.

Quan minva la lluna, no sembris cosa ninguna

4 fonts, 1983.
Diuen que la lluna d'aqest mes governa el sembrar. Si hom sembra en minvant, es perd la llavor, perquè la terra se la menja o la crema.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «Octubre. La vida al camp», p. 293. Salvat, S.A. de Ediciones.
De: Amades, Joan.
Amades, Joan, ACJA (2022): «https://twitter.com/amades_acja/status/1581766936785932288». Twitter.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
A l'octubre, si hom sembra en minvant, es perd la llavor, perquè la terra se la menja o la crema.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.

En lluna minvant, no sembris ni un gra

2 fonts, 2008.
No és bona lluna per sembrar.
Sinònim: En minvant de lluna, no sembris cosa nenguna.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.2. Lluna», p. 88. Editorial Moll.
Lloc: Bellvís.
Parés i Puntas, Anna (2011): Carrilet, 210 (1/1/2011) «Dites populars catalanes sobre el temps meteorològic», p. 41. Revista Carrilet.

Quan minva la lluna, no facis cosa ninguna

2 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Superstició.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.

Quan minvi la lluna, no sembris cosa alguna

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 875», p. 590. Columna Edicions.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l'arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna

1 font, 2010.
Cerdà, Paco (2010): Levante-emv.com «Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc - http://www.levante-emv.com/panorama/2010/10/03/octubre-octubrot-fuig-lombra-busca/744230.html». Web.

En minvant de lluna no sembris cosa nenguna

1 font, 1999.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (I)», p. 5. Revista L'Estel.

Quan minva la lluna no faces cosa «ninguna»

1 font, 2011.
Els treballs del camp solen fer-se en altres fases lunars, quan les plantes estan despertes i tenen la saba ascendent. Quan la lluna està en minva, la saba està quieta, i la planta, adormida, moment propici per a la poda dels arbres de fulla caduca.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 652. Web.

Quan minvi la Lluna / no sembris cosa alguna

1 font, 1884.
Cap de'ls nostres pagesos sembraria ni faria cap de les feynes del camp 'fora de Lluna'
Lloc: Valls (Alt Camp).
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. III. La seua influencia», p. 36. Editorial Altafulla.