Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1166. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui compra el que no ha de menester ha de vendre el que té
20 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1889.
Qui compra el que no ha de menester ha de vendre el que té
3 fonts, 1951.
Qui compra lo que no ha de menester, ha de vendre lo que té
2 fonts, 1996.
Vol indicar la conveniència de no gastar en béns que no ens són indispensables. I també.
Si no hi ha molta riquesa, no és pot esser massa capritxós.
Lloc: S'Arenal.
Qui compra lo que no ha menester, ven lo que té
2 fonts, 1955.
Lloc: Eivissa.
Comprar perquè sí és perdre els diners.
Lloc: Eivissa.
Qui compra allò que no ha de menester, ha de vendre allò que té
1 font, 1999.
Qui compra el que no ha de menester, haurà de vendre el que té
1 font, 1992.
Qui compra el que no ha mester, vendrà prompte el que té
1 font, 1926.
Significa que el gastar sense necessitat sol esser causa de ruïna.
Qui compra el que no necessita, / té que vendre's el que necessita
1 font, 1937.
Qui compra el que no necessita, ha de vendre el que necessita
1 font, 1992.
Qui compra lo que no ha de menester, / ha de vendre, o vendrà, lo que té
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Qui compra lo que no ha de menester, ven lo que té
1 font, 1984.
Qui no té administració, no hi ha res que li basti.
Lloc: Menorca.
Qui compra lo que no ha mesté / ha de vendre lo que te
1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Artà.
Qui compra lo que no ha mester, ha de vendre lo que té
1 font, 1926.
Sinònim: Qui compra més del que pot, després ha de vendre-ho tot | Qui compra lo que no pot, ven lo que li fa falta.
Lloc: Mall.
Qui compra lo que no ha mester, ven lo que té
1 font, 1926.
Lloc: Mall.
Qui compra mès de lo que pòd, després s'ho ha de vèndre tot
1 font, 1912.
De economía y precisió de treballar.
Qui compra mes de lo que pot / aprés ho ha de vendre tot
1 font, 1915.
De: Ferrer Ginard, Andreu (1917-18).
Lloc: Mallorca.