Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1108. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui en el casament encerta, en res erra
25 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1919.
Qui bé endevina el casar tot ho endevinarà
3 fonts, 1951.
Refranys de la revista "Vacarisses. Balcó de Montserrat". Alguns no estan datats, però deuen ser recents. De: Caba, Josep.
Lloc: Sant Llorenç Savall.
Font: Revista Vacarisses. Balcó de Montserrat, núm. 548 (abril 2014). Des de Sant Llorenç Savall. Refranys d'arreu de les terres catalanes de l'amor i l'amistat.
Qui en el casament encerta, en res erra
3 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui encerta en el casar res li queda per endevinar
3 fonts, 1951.
Refranys de la revista "Vacarisses. Balcó de Montserrat". Alguns no estan datats, però deuen ser recents. De: Caba, Josep.
Lloc: Sant Llorenç Savall.
Font: Revista Vacarisses. Balcó de Montserrat. Des de Sant Llorenç Savall. Refranys d'arreu de les terres catalanes de l'amor i l'amistat.
Qui el casament encerta té la sort feta; qui l'erra, la fossa oberta
2 fonts, 1951.
Qui en lo casament acerta, en res erra
2 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
Qui al casar-se ho encerta, la fossa oberta
1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Sinònim: Qui al casar-se ho encerta, té la sort feta, si no, la fossa oberta.
Lloc: Tortosa.
Font: Nota 26. Veg. nota anterior.
De: Moreira, Joan.
Sinònim: Qui al casar-se ho encerta, ti la sort feta, si ho erra, la fossa oberta.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (s. d.): Cada ovella en sa parella, Moreira (1916): Utilitat de lo inútil. Massip (1991: 361, 401). Veg. Qui al casar-se ho encerta, té la sort feta, si no, la fossa oberta.
Qui al casar-se ho encerta, té la sort feta, si no, la fossa oberta
1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Sinònim: Qui al casar-se ho encerta, la fossa oberta.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (s. d.): Panderos i fabriols. Massip (1991: 569). Veg. Qui al casar-se ho encerta, la fossa oberta.
Qui al casar-se ho encerta, té la sort feta; si ho erra, la fossa oberta
1 font, 1992.
Lloc: Tortosa.
Qui al casar-se ho encerta, ti la sort feta, si ho erra, la fossa oberta
1 font, 2021.
Apareix fragmentàriament en una tornada popular que diu: Ai, quin sol, quin sol, ai quin sol saleró, qui es casa i ho encerta ja ti feta la sort / si al casar ho encertes, ja tins feta la sort (Moreira 1934: 31-32; 1979: 30). De: Moreira, Joan.
Sinònim: Qui al casar-se ho encerta, la fossa oberta.
Lloc: Tortosa.
Font: Nota 25. Variant: Moreira (1934: 166; 1979: 149).
Qui al casar-se hu encerta, ti la sort feta, si hu erra, la fossa oberta
1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Qui casament encerta en res no erra
1 font, 1994.
Qui el casament encerta en res erra
1 font, 1951.
Qui el casament encerta, en res erra
1 font, 1999.
Qui en el casament acerta, en res erra
1 font, 1992.
Qui en lo casament acerta, en res èrra
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui en lo casament encerta, en res erra
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).