Paremiologia catalana comparada digital

Qui gemega d'alguna cosa es dol

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1900.

Qui gemega d'alguna cosa es dol

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La tristesa», p. 101. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.

Qui gemega, d'alguna cosa es dol

2 fonts, 1914.
Equivalent en castellà: Herradura que chacolotea, clavo le falta.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 828. Antoni López, Editor.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 9 (Any I, 29-febrer-1936) «Folklore de la Medicina popular», p. 9. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui gemega, de quelcom se dol

2 fonts, 1900.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 419», p. 744. Columna Edicions.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «G», p. 49. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui gemega, de quelcòm se (d'alguna còsa s') dòl

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVII. Diagnòstic. Pronòstic», p. 416. Centre Excursionista de Catalunya.