Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui més té, més vol

35 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1974.

Com més en tenen, més en volen

8 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Dit de qui mai està satisfet amb el que té. Aquest, quan satisfà un desig, de seguida en té un altre i així successivament fins a extrems inversemblants.
Equivalent en castellà: Hasta los gatos quieren zapatos.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 139. Editorial de Vecchi.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 212. Web.
Sinònim: Veg. La mar, com més en té, més brama.
Equivalent en castellà: Cuanto más se tiene, más se quiere, Quien más tiene, más quiere.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «tenir». Editorial Barcanova.
Sinònim: Qui més té, més vol.
Equivalent en castellà: Veg. tb. 535 i 625 | Cuanto más se tiene, más se quiere | El que más tiene, más quiere | Hasta los gatos quieren zapatos | Quien más tiene, más quiere.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Tenir», p. 121. Edicions 62.
Es diu dels ambiciosos.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 423. Edicions 62.
Qui molt té, més desitja. De: Sèneca.
Equivalent en llatí: Qui multum habet, plus cupit.
Font: Ep. 119.6.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2457». Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. C», p. 123. Edicions Víctor.

Com més en tenen més en volen

2 fonts, 1997.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Ambició: no té fi.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Volició: (1) ambició», p. 80. Edicions 62.

Com més tens, més vols

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

El que més té, més vol

2 fonts, 1993.
Significa que els homes no estan mai assaciats de riqueses.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. E», p. 61. Ajuntament de Quart.

Quan més en tens més en vols

2 fonts, 2006.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Com més en tens, / més en vols

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 44. Autoedició.

Com més en tens, més en vols

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Com més se'n tenen, més se'n volen

1 font, 2014.
Es refereix als diners.
Tot i que eren rics, no deixaven d'eixamplar els negocis per mirar de fer més quartos: com més se'n tenen, més se'n volen.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 136. Llibres de l'Index, S.A..

Com més té més vol

1 font, 1989.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 61. Web.

Com més té, la mort més vol

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2383», p. 258. Columna Edicions.

Com més té, més vol

1 font, 2010.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 64. Edicions del Bullent.

Com més tenen més volen

1 font, 1974.
Lloc: Eivissa.
Castelló Guasch, Joan (1974): Eivissa, 4, p 17-19 «Rondalla eivissenca. Es adagis», p. 17. Revista Eivissa.

Com més tenen, més volen

1 font, 2023.
Lloc: Mallorca.
Perelló Bosch, Rafel (2023): «https://twitter.com/rperellob/status/1618137415914520576». Twitter.

Com més tens, més en vols

1 font, 2008.
És la dita dels no conformistes.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.2. Poc i molt. Refranys», p. 484. Editorial Moll.

Com més tens..., més en vols

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Com més tens..., més vols

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Com més tindràs, més voldràs

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. L'abundància i...», p. 74. Garsineu Edicions.

El que mes te, mes vol

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 58. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El qui més té, més vol

1 font, 2008.
Significa que els homes no estan mai assaciats de riqueses.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

El ric quant més té més vol

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «E», p. 54. Ajuntament d'Alzira.

Quan més en tens, més en vols

1 font, 2009.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «IV. Virtuts, defectes, i molt boca-orella», p. 43. Autoedició.

Quant més té més vol

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 124. Editorial l'Esquer.

Quant més tenen més volen

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 43. Editorial l'Esquer.

Tant com més tenen més volen

1 font, 1984.
S'ambició no té aturai.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 203. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.