Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui menja no gasta
20 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1951.
Qui menja no gasta
5 fonts, 1951.
En medecines.
Qui menja, no fa gasto
5 fonts, 1992.
Es diu quan algú es lamenta que algun comensal siga menjador, ja que no ha de doldre el cost del menjar, perquè és font de salut i energia.
Sinònim: Connexos: La panxa porta les cames | Qui bé menja, bé treballa.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Qui menja no fa gasto
4 fonts, 1985.
El que está sano y come con apetito, gasta menos que el enfermo e inapetente.
Lloc: País Valencià.
Se diu de les malaltíes.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
El que menja no fa gast
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
El que menja no fa gasto
1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
El qui menja no fa «gasto»
1 font, 1987.
El qui menja no fa gasto, però arruïna
1 font, 1989.
El menjar, el beure i el no creure, tenen el seu raconet. El menjar i el beure ben lluidor. De menjar.
Lloc: Alcoi.
Qui menja, no fa «gasto» (despesa)
1 font, 1989.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Qui molt menja poc gasta
1 font, 1993.
Es diu perquè el qui té gana és perquè està sa, mentre que quan no es té gana s'ha d'acudir a metges i apotecaris i s'esdevenen despeses extraordinàries.