Paremiologia catalana comparada digital

Qui menys en sap, més hi diu

18 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1877.

Qui manco hi sap, més hi diu

4 fonts, 1926.
Significa que els ignorants solen esser els qui parlen més d'allò que no saben.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Saber Refr. f)». Editorial Moll.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Manco Refr. c)». Editorial Moll.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1978): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 57. Consell de Mallorca.

Qui manco en sap, més hi diu

3 fonts, 1969.
Font: PCC (S 87).
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «5. Alguns exemples. 5.11. Qui menys en sap, més hi diu», p. 63. Institut d'Estudis Catalans.
Significa que els ignorants solen ésser els qui parlen més d'allò que no saben.
Font: DCVB, s. v. 'saber'
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «5. Alguns exemples. 5.11. Qui menys en sap, més hi diu», p. 63. Institut d'Estudis Catalans.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 87», p. 772. Columna Edicions.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Manco 2», p. 65. Edicions Polígrafa.

Qui menys en sap, més hi diu

2 fonts, 2008.
Els més ignorants són els que presumeixen de saviesa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.12.saviesa i ignorància. Entendre. Refranys», p. 414. Editorial Moll.
Proverbi.
Font: L'Espill.
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «4. Les UF de l'Espill», p. 56. Institut d'Estudis Catalans.

Qui manco 'n sab, mes hi diu

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. VIII.- Ciencies», p. 289. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui manco hi sab, més hi diu

1 font, 1877.
Lloc: Mallorca.
Obrador i Bennàssar, Miquel (1877): Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes, 12, p458-460 «Just dues paraules», p. 458. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui manco hi sap mes hi diu

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 430. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui manco hi sap, més hi diu (Com na Beta Gotze)

1 font, 1984.
Persones xafarderes.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ciències», p. 175. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui manco sap més hi diu

1 font, 1970.
Lloc: Migjorn Gran.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Saber», p. 9. Edicions Polígrafa.

Qui manco sap més hi diu (o més xerra)

1 font, 1993.
Significa que els ignorants solen ser els qui parlen més d'allò que no saben (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2538 Sap», p. 343. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui mancos en sap, més hi diu

1 font, 1953.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1953): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Qui menys sabia, / més hi mentia

1 font, 2012.
Tots altercaven / e disputaven, / qui menys sabia / més hi mentia, / e tots parlaven, / no s'escoltaven.
Font: L'Espill (vs. 2873-2876).
Conca, Maria; Guia, Josep (2012): «Primeres documentacions d'unitats fràsiques a L'Espill» «5. Alguns exemples. 5.11. Qui menys en sap, més hi diu», p. 63. Institut d'Estudis Catalans.