Paremiologia catalana comparada digital

Qui molt s'alça, molt s'abaixa

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1884.

Qui molt s'alça molt s'abaixa

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1155. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La presumpció», p. 100. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 408. Edicions 62.

Qui molt s'alça, molt s'abaixa

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 698», p. 358. Columna Edicions.
Humilitat / Vanitat.
Font: [F: A, 698].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 183. Web.
Tracte.
Font: [F: A, 698].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 188. Web.

Qui molt s'alça, molt s'abaxa

1 font, 1900.
(Arab.) V. Humil.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 43. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui mòlt s'alsa, mòlt s'abaixa

1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Dueña que en alto hila, abajo se humilla.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 641. Librerías París-Valencia.