Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1155. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui molt s'alça, molt s'abaixa
15 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1884.
Qui molt s'alça molt s'abaixa
4 fonts, 1951.
El que molt puja, molt abaixa
2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui molt puja, molt abaixa
2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui molt s'alça, molt s'abaixa
2 fonts, 1992.
Humilitat / Vanitat.
Font: [F: A, 698].
Tracte.
Font: [F: A, 698].
El que molt puja, molt baixa
1 font, 1992.
Qui molt s'alça, molt s'abaxa
1 font, 1900.
(Arab.) V. Humil.
Qui molt s'alsa, molt s'abaixa
1 font, 1936.
Se diu donant a entendre lo exposat a inconvenients que és l'aixecar-se a més alt lloc del que correspon a al condició i exercici de cadascú. L'Evangeli diu que Déu humilla als poderosos enorgullits o infaütats i exalta als humils (Lluc, I, 52).
Lloc: Comarca de Tortosa.
Qui mòlt s'alsa, mòlt s'abaixa
1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Dueña que en alto hila, abajo se humilla.