Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Callar Refr. h)». Editorial Moll.
Qui no sap callar, no sap parlar
23 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1215.
Qui no sap callar, no sap parlar
9 fonts, 1864.
Lloc: Manresa.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Lloc: País Valencià.
«Qui nescit tacere, nescit loqui».- Séneca.
Equivalent en francès: Qui ne sait se taire, ne sait pas parler.
Lloc: Catalunya del Nord.
Ref. Denota que qui enrahona mòlt acostuma dir mòlts disbarats.
Equivalent en castellà: Quien no sabe callar, no sabe hablar.
Ref. Denota que qui enrahona mòlt acostuma dir mòlts disbarats.
Equivalent en llatí: Tacere quisquis nescit, is nescit loqui.
No sabrà parlar qui no sàpiga callar. Cf. qui tacere nescit, nescit dicere. De: Ausoni.
Equivalent en llatí: Loqui ignorabit, qui tacere nesciet.
Font: Sap. 8 [PL 19, col 876 D].
Equivalent en francès: Qui ne sap se taire, ne sait pas parler.
Lloc: Perpinyà.
Qui no sap callar no sap parlar
4 fonts, 1215.
Vol dir que qui no sap callar no sap parlar.
Sinònim: Tacere qui nescit loqui nescit.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Selva.
El que no sap parlar, no sap callar
2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
El que no sab parlar, no sab callar
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Hom qui no sap ben caylar no sap be parlar
1 font, 1889.
Font: DCVB (Jahuda Prov. 13).
Qui no sap callar ni sap parlar
1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Qui no sap callar, no sabrà parlar
1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Qui no sap callar, no sap cantar
1 font, 2021.
Qui no sap callar, tampoc no sap parlar
1 font, 2001.
De: Pseudo-Sèneca.
Equivalent en llatí: Qui tacere nescit, nescit dicere (o et loqui).
Font: Mor. 132.
Qui no sap parlar, no sap callar
1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).