Paremiologia catalana comparada digital

Qui no sap callar, no sap parlar

20 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1215.

Qui no sap callar, no sap parlar

8 fonts, 1900.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Callar Refr. h)». Editorial Moll.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 222. Manuscrit.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 101. Editorial Sargantana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 326», p. 525. Columna Edicions.
«Qui nescit tacere, nescit loqui».- Séneca.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 116. Editorial Rourich.
Equivalent en francès: Qui ne sait se taire, ne sait pas parler.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 52. Robert Morel Editeur.
No sabrà parlar qui no sàpiga callar. Cf. qui tacere nescit, nescit dicere. De: Ausoni.
Equivalent en llatí: Loqui ignorabit, qui tacere nesciet.
Font: Sap. 8 [PL 19, col 876 D].
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1549». Enciclopèdia Catalana.
Equivalent en francès: Qui ne sap se taire, ne sait pas parler.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors… homes i dones», p. 107. Sport-Entraide-Amitié.

Qui no sap callar no sap parlar

4 fonts, 1215.
Vol dir que qui no sap callar no sap parlar.
Sinònim: Tacere qui nescit loqui nescit.
Bretanya, Albertà de (1215): Doctrina de ben parlar «De aquesta sillaba Quis», p. 594. Academia de Buenas Letras de Barcelona.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Silenci», p. 149. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Segon ramellet. Flors del mon», p. 39. Imprempta de Carlos Latrobe.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «C», p. 11. Manuscrit.

El que no sap parlar, no sap callar

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 909», p. 898. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 130. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que no sab parlar, no sab callar

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 83. Editorial Arte y Letras.

Qui no sap callar ni sap parlar

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 38. Autoedició.

Qui no sap callar, no sabrà parlar

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Callat», p. 172. Eixam Edicions.

Qui no sap callar, no sap cantar

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.

Qui no sap callar, tampoc no sap parlar

1 font, 2001.
De: Pseudo-Sèneca.
Equivalent en llatí: Qui tacere nescit, nescit dicere (o et loqui).
Font: Mor. 132.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2481». Enciclopèdia Catalana.

Qui no sap parlar, no sap callar

1 font, 1997.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 102. Ajuntament d'Aldover.