Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui no té fe, no té res

21 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1883.

Qui no té fe, no te «re»

4 fonts, 1998.
Campmany i Guillot, Josep (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.

Qui no té fe, no té res

4 fonts, 1900.
Font: A.-C. R. Ll.-A. C.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 124. La paraula cristiana.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 117. Editorial Rourich.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Qui no té fe, no te re

2 fonts, 2014.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/543761042548207617». Twitter.

Qui no te fe / no te fre

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/87/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no té fé no té ré

1 font, 2021.
Qui no te fé. 11-7-1878.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1571.jpg. Manuscrit.

Qui no té fe no té res

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 116. Pagès Editors.

Qui no te fe no te res

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «8. Aforismes referents á defectes ó vicis», p. 32. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui no té fe, / no té re

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fe», p. 63. Edicions Polígrafa.

Qui no té fe, no té «re»

1 font, 2003.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 23. Revista L'Estel.

Qui no té fe, no té fre

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 37. Amics de Tous.

Qui no té fe, no té rê

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 290», p. 310. Columna Edicions.

Qui no té fe, no té re

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui n'a pas de foi, n'a rien.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'home / L'homme», p. 60. Robert Morel Editeur.

Qui no té fe, no te res

1 font, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.

Qui no te fe, no te res

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «I. Bons consells sobre religió y moral». Estampa de'n Tomás Carreras.