Paremiologia catalana comparada digital

Qui no té mal, no té gemec

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Qui no té el mal, poc gemeca

3 fonts, 1980.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 235. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 290. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 138. J. Huguet Pascual, editor.

Qui no té mal, no té gemec

3 fonts, 1984.
No senten gemegar, perquè no ho fa, al qui no és afectat de mal.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 399. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 534», p. 736. Columna Edicions.
Qui té salut, troba sa vida deliciosa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 234. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no té mal no té gemec

1 font, 1993.
Es diu al·ludint els qui troben que la vida és delitosa (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1702 Mal», p. 236. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no te mal no te jaméc

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 312. Institut Menorquí d'Estudis.