Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui no té muller la mata i qui la té la grata
12 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1759.
Qui no té muller la mata i qui la té la grata
4 fonts, 1936.
Qui no té muller la mata i el qui en té la grata
1 font, 2003.
Qui no té muller la mata i qui en té la grata
1 font, 1936.
Qui no té muller la mata, / i qui la té la grata
1 font, 1969.
Qui no te muller la mata, / y lo qui la te la grata
1 font, 1796.
Qui no té muller la mata, / y qui la té la grata
1 font, 1759.
Qui no té muller la mata, e lo qui la té la grata
1 font, 1900.
Qui no te muller la mata, i lo qui te la grata
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Qui no té muller, la mata, i el qui la té, la grata
1 font, 1992.
Sinònim: Qui té mal, ha de dur-lo a venal.