Qui paga el foc, paga l'escot

16 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1915.

On es fa el foc es paga l'escot

5 fonts, 1951.

Escot = part alíquota, ració, consumició. Quan es participa en menjades comunitàries o festes, convé que cada participant aporte alguna cosa a fi que la persona amfitriona no carregue amb tota la despesa.

Sinònim: Connex: Qui peixet vulga menjar, el culet s'ha de banyar || Similars, les expressions: A tant per u, sant Bru | Per capita.

Qui fa el foc paga l'escot

3 fonts, 1921.

Ço és, que'l qui fa el favor de escalfar el menjar d'algú a casa seva, sempre hi surt perdent, car un amaniment o altre se li sol haver de donar. Per extensió s'aplica també als qui es tenen algú a dispesa per amistat, Ço és, a preu molt just, que sempre s'hi surt perdent.

Lloc: Manresa.

Escot = part alíquota, ració. Habitualment, qui invita a sa casa acaba sent qui paga tota la despesa que hauria de correspondre als altres, o resulta perjudicat perquè ha de netejar o suportar les molèsties.

Allà on s'hi fa el foc, que es pagui l'escot

2 fonts, 1992.

Escot = ració, part. Se li diu descaradament a qui pretén aprofitar-se de l'esforç o de la inversió dels altres.

Sinònim: Similar: Qui peixet vulga menjar, el culet s'ha de banyar.

Qui fa el foc, paga l'escot

1 font, 1992.

Qui paga el foc paga l'escot

1 font, 2014.

El qui Convida a casa seva, ho paga tot.

Sinònim: Qui posa el foc paga l'ecot.

Lloc: Vic (Osona).

Per significar que quan un convida a algú, s'ha de fer càrrec de totes les despeses.

Lloc: Vic (Osona).

Qui paga el foc, / paga l'escot

1 font, 1968.

Escot: La part d'una despesa feta entre molts que correspon a cadascú.

Qui paga el foc, paga l'escot

1 font, 1992.

Qui pageu'l foc pague l'escot

1 font, 1915.

De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).

Lloc: Lleida.