Paremiologia catalana comparada digital

Qui perd, cerca; qui troba, estoja

15 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1877.

Qui perd, cerca; i qui troba, amaga

2 fonts, 2000.
Estructures amb connectors conjuntius.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «1. La paremiologia: Refranys i frases fetes. 1.2. Aportacions d'alguns autors a l'estudi dels refranys: característiques, estructura i tipus», p. 19. Editorial Moll.
Es pretén justificar l'haver-se apoderat d'una cosa trobada.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Amagar», p. 31. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 187. Consell de Mallorca.

Qui perd, cerca, qui troba estoja, qui encontra son amo, dóna

1 font, 1984.
Justificació d'una cosa trobada.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 223. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui perd, cèrca; / qui tròba, estoja; / qui encòntra son amo, dona

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 306. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui perd, cerca; qui troba, estoja

1 font, 1993.
Vol justificar la propietat de coses trobades: es tracta d'una fórmula de conveniència, e justícia feta a casa.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2176 Perd», p. 298. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui perd, cerca; qui troba, estoja; qui encontra son amo, dóna (o torna)

1 font, 1993.
Vol justificar la propietat de coses trobades: es tracta d'una fórmula de conveniència, e justícia feta a casa. Aquest és el refrany complet.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2176a Perd», p. 298. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui perd, cerca; qui troba, estotja; qui encontra son amo, dóna

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1745», p. 107. Columna Edicions.

Qui perd, cerca; qui troba, estotxa; qui encontra, al seu amic dóna

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 43. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui tròba estoja y qui pèrt cerca

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 431. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui troba estoja; qui perd cerca

1 font, 1993.
Vol dir que qui té sort està bé, però qui no en té ha de passar pena per viure (D.). Vegi's n. 2176 i 2176a.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2740 Ttroba», p. 368. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui troba, estoja, i qui perd, cerca

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie A. Sort. Refranys», p. 61. Hora Nova.

Qui troba, estoja; e qui pert, cerca

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 43. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui troba, estoja; i qui pert, cerca

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 186. Seuba Edicions.

Qui troba, estotja, i qui perd, cerca

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 1329», p. 524. Columna Edicions.