Dita amb què es pretén justificar l'haver-se apoderat d'una cosa trobada.
Lloc: Mall., Men.
Qui perd, cerca; qui troba, estoja
19 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1877.
Qui perd, cerca; i qui troba, amaga
3 fonts, 1926.
Estructures amb connectors conjuntius.
Es pretén justificar l'haver-se apoderat d'una cosa trobada.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Mallorca.
Qui perd, cerca, qui troba estoja, qui encontra son amo, dóna
1 font, 1984.
Justificació d'una cosa trobada.
Lloc: Menorca.
Qui perd, cèrca; / qui tròba, estoja; / qui encòntra son amo, dona
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Qui perd, cerca; i qui troba, estoja
1 font, 1926.
Lloc: Men.
Qui perd, cerca; qui troba, estoja
1 font, 1993.
Vol justificar la propietat de coses trobades: es tracta d'una fórmula de conveniència, e justícia feta a casa.
Qui perd, cerca; qui troba, estoja; qui encontra son amo, dóna (o torna)
1 font, 1993.
Vol justificar la propietat de coses trobades: es tracta d'una fórmula de conveniència, e justícia feta a casa. Aquest és el refrany complet.
Qui perd, cerca; qui troba, estotja; qui encontra son amo, dóna
1 font, 1992.
Qui perd, cerca; qui troba, estotxa; qui encontra, al seu amic dóna
1 font, 1930.
Qui tròba estoja y qui pèrt cerca
1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Qui troba estoja; qui perd cerca
1 font, 1993.
Vol dir que qui té sort està bé, però qui no en té ha de passar pena per viure (D.). Vegi's n. 2176 i 2176a.
Qui troba, estoja, i qui perd, cerca
1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Qui troba, estoja; e qui pert, cerca
1 font, 1900.
Qui troba, estoja; i qui perd, cerca
1 font, 1926.
Lloc: Mall.
Vol dir que qui té sort està bé, però qui no en té ha de passar pena per viure.
Lloc: Men.