Paremiologia catalana comparada digital

Qui riu primer plora darrer

21 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1928.

Qui riu primer plora darrer

11 fonts, 1996.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Sinònim: Riu bé qui riu darrer.
Equivalent en castellà: Quien ríe el último ríe mejor.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «517», p. 152. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Vol dir que sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Darrer = últim, postrem. Avisa que tinguem clar que en un enfrontament o en una baralla s'alternen petites victòries i derrotes que no són significatives.
Sinònim: Similar: No et rigues del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou || Contrari: El que va davant, va davant.
Equivalent en castellà: Quien ríe el último ríe mejor.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 368. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 246. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Vic (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Sinònim: Veg. tb. 121.
Equivalent en castellà: Quien ríe el último ríe mejor.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Primer», p. 108. Edicions 62.
La sort canvia de mans.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 410. Edicions 62.
Professor Lester (1996): Avui «Horòscop. Balança», p. B20. L'Avui / El Punt Avui.
Revenjar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Irritació», p. 35. Edicions 62.

Qui a primeres riu, a darreres plora

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3175», p. 432. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 277. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui a primeries riu, a darreries plora

2 fonts, 2000.
Sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 391. Editorial Moll.
Vol dir que sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Riure», p. 97. Editorial Moll.

Qui riu primer, plora darrer

2 fonts, 1979.
Mudança de la sort.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «plor, plorar, ploricó», p. 120. Editorial Millà.
Pensar-s'ho abans de fer judicis.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Riure», p. 41. Curbet CG Edicions.

Qui a primeres ríu, a darreres plòra

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 230. Editorial Arte y Letras.

Qui a primeries riu, a raderies plora

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 294. Editorial Antinea.

Qui a primeries riu, a rederies plora

1 font, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 324. Autoedició.