Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1029. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui s'embarca darrer, té el rem més tort
17 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1918.
Qui arriba tard rema amb el rem tort
3 fonts, 1951.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Qui s'embarca darrer, té es rem més tort
2 fonts, 1984.
Vol dir que el qui arriba tard té la part més dolenta, el ròssec. Allò que els altres no volen.
Qui arriba darrer, té sa part més dolenta.
Lloc: Menorca.
Sort o no sort, qui arma el darrer arma el rem tort
2 fonts, 1951.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Sort o no sort, qui arma el darrer, arma el rem tort
2 fonts, 1999.
L'últim no pot triar.
El darrer sempre boga el rem tort
1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
El darrer voga el rem tort
1 font, 1992.
Es darrer qui arriba té es rem més tort
1 font, 1993.
Vol dir que el qui arriba tard té la part més dolenta, el ròssec. Allò que els altres no volen.
Qui arma darrer, boga el rem tort
1 font, 2008.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Qui arma l'últim arma el rem tort
1 font, 2017.
Qui s'embarca darrer, / té el rem més tort
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui s'embarque le dernier, / a l'aviron le plus tordu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui s'embarca darrer, / te es rem mes tort
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Sort o no sort, qui arriba el darrer arma el rem tort
1 font, 2012.
De: Amades i Gelats, Joan.
Sinònim: Em fas vogar amb el rem tort! | Qui arriba l'últim, voga amb el rem tort.
Font: Folklore de Catalunya.