Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se

10 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1928.

Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se

2 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Quien se pica, ajos come.

El que s'enfada té dos mals; enfadarse y desenfadarse

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.

El que s'enfada té dos mals: enfadar-se i desenfadar-se

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.

El que s'enfada, te dos faenes, enfadar-se i desenfadar-se

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.

Qui s'enfada té dos faenes, enfadar-se i desenfadar-se

1 font, 2011.
Recomana no fer cas de les coses desagradables i ser feliç.
Sinònim: Similar: Vols ser feliç? Sigues-ho.

Qui s'enfada té dos treballs i qui sopa tres

1 font, 1970.

Qui s'enfada té dues feines: / enfadar-se i tornar-se a desenfadar

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.

Qui s'enfada, té dos treballs

1 font, 1992.
Sinònim: Qui mal té i mal se dóna, són dos mals | Un mal un és a aquell qui el sofer en pau i a cell qui no en fa dos.

Si t'enfades, dos «fenyes» tindràs!

1 font, 2022.
Indica indiferència davant l'enuig d'algú altre. Bàsicament, qui la diu està explicitant que li importa realment poc que l'altra persona s'enfadi. Les dos feines a les que fa referència, doncs, són la feina d'enfadar-se i la feina de desenfadar-se.
Lloc: Tremp (Pallars Jussà).