Paremiologia catalana comparada digital

Qui té de Sant Pere no manlleva a Sant Pau

19 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1877.

Qui té de Sant Pere no manlleva a Sant Pau

3 fonts, 1999.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. El préstec i el manlleu», p. 79. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

Qui té de sant Pere, no manlleva a sant Pau

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1817», p. 126. Columna Edicions.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 12. Web.

Qui té de Sant Pere, no manlleva a Sant Pau

2 fonts, 1988.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 197. Editorial Millà.

Acabar pelat com sant Paulí

1 font, 2021.
Variant de l'anterior.
Sinònim: Acabar pelat com una rata.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «A», p. 25. Autoedició.

Qui en té de Sant Pere / no en manlleva de Sant Pau

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «II. La revelación. Viejo y Nuevo Testamento», p. 90. Museu de Mallorca.

Qui té a sant Pere no «ampra» a sant Pau

1 font, 2011.
Qui ja té la solució a algun problema, no busca més. (Sant Pere és més important que sant Pau.).
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del santoral», p. 766. Web.

Qui té a sant Pere no ampra a sant Pau

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Qui té de Sant Pere / no manlleva de Sant Pau

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Manllevar», p. 75. Edicions Polígrafa.

Qui té de Sant Pere no manlleva á Sant Pau

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 432. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui té de sant Pere no manlleva a sant Pau

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 32. Seuba Edicions.

Qui té de sant Pere, / no manlleva a sant Pau

1 font, 1951.
Perquè la festivitat d'ambdòs apòstols s'escau el mateix dia.
Font: Gri. Tr. X, 70.
Sanchis Guarner, Manuel (1951): Calendari de refranys «Mes de juny. 29 de juny. Sant Pere», p. 102. Editorial Barcino.

Qui té de Sant Pere, no manlleva a Sant pau

1 font, 1999.
Tots dos sants se celebren el mateix dia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes de juny», p. 132. Edicions 62.

Qui te de sant Pere, no manlleva a sant Pau

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «T», p. 92. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui té sant Pere, no manlleva a sant Pau

1 font, 1984.
Tothom tria lo millor.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Religiosos», p. 270. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui té Sant Pere, no manlleva a Sant Pau

1 font, 1987.
Lloc: La Bisbal d'Empordà.
Servei Municipal de Català de la Bisbal d'Empordà (1987): Passat el sant, passada la festa. recull de refranys que fan referència als noms de persona «Prest és dit el que és ben dit», p. 16. Ajuntament de la Bisbal d'Empordà.