Qui té dona, té de tot

15 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1877.

Qui té dona té de tot

9 fonts, 1936.

Al final, i després de tot aquest menyspreu, burla i insult envers la població femenina, el refranyer, fidel a l'ambivalència de la cultura popular, ha d'admetre que les dones són dolentes però necessàries, i fins i tot convenients.

Hi ha també moltes recomanacions dels homes relatives a les dones, considerades concretament com a núvia o muller, i això significa reflectir d'alguna manera o en certa mesura l'imaginari masculí davant del matrimoni i, especialment, el paper de les dones com a esposes, qüestió aquesta última que s'ha tractat també en parlar de manera particular dels rols socials femenins. De vegades, observem una certa imatge positiva de la dona.

Qui té dona, té de tot

4 fonts, 1900.

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

De: Alberola.

Lloc: País Valencià.

Qui té dòna té de tot

1 font, 1877.

Lloc: Balears.

Qui té dòna, té de tot

1 font, 1928.

Lloc: País Valencià.