Paremiologia catalana comparada digital

Qui té fills, té perills

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1883.

Qui té fills, té perills

3 fonts, 1992.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 996», p. 477. Columna Edicions.
En general, els fills mascles donen més problemes que les xiques.
Sinònim: Contrari: Qui té filles menja rosquilles.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 577. Web.

Qui té fills, té penes

2 fonts, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 16 (15 de desembre de 1926) «Refraner. Els fills. Dels fills», p. 276. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 995», p. 477. Columna Edicions.

Qui té fills te penas

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia», p. 16. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui té fills té penas

1 font, 2021.
Qui té fills. 6-4-1887.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1684.jpg. Manuscrit.

Qui te fills te penes

1 font, 1915.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/45/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.