Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1077. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té mal, que gemegui, i qui és mort, que jegui
12 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1883.
Qui té mal que gemegui i si es mor que jegui
4 fonts, 1951.
Lloc: Marina Baixa.
Qui té mal que gemegui, i qui s'ha mort que jegui
1 font, 2006.
Qui té mal que gemegui, qui és mort que jegui
1 font, 1984.
Indiferència absoluta.
Lloc: Menorca.
Qui té mal que jemegue, y qui s'ha mort que jegue
1 font, 1900.
Gran remey y valent consol!
Qui té mal, que gemegui i qui és mort, que jegui
1 font, 2008.
Manifesta indiferència davant les malalties o els morts.
Qui té mal, que gemegui, i qui és mort, que jegui
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Gémisse qui a mal, et gise qui est mort.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui té mal, que gemegui, y qui es mort, que jegui
1 font, 1883.
Qui té mal, que gemegui; y qui es mòrt, que jègui
1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Al que le duele la muela, que se la saque.
Equivalent en francès: Que celui qui a des ennuis, les laisse passer; qui est mort, on l'enterrera (Pepratx).