Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té un metge té un metge, qui en té dos en té mig i qui en té tres no en té cap
17 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1900.
Qui té un metge té un metge, qui en té dos en té mig i qui en té tres no en té cap
3 fonts, 1951.
Qui té un metge, té un metge; qui en té dos, no en té cap
2 fonts, 2003.
En qüestió de metges i medicines, el que més hi fa és la mútua confiança. Tenir més d'un metge de capçalera pot dur a la confusió.
Sinònim: Un metge cura, dos espenyen i tres maten.
Lloc: Mallorca.
Qui té un metje, en té un; qui'n té dos, en té mitj; y qui'n té très, no'n té cap
2 fonts, 1900.
Equivalent en castellà: Junta de rabadanes, oveja muerta | Reunión de rabadanes, oveja muerta ó perdida.
Equivalent en francès: Plus ils sont plus ils s'embrouillen (moins ils s'entendent).
Equivalent en llatí: Omnis turba, mala; medicorum, pessima.
Qui té metge, en té un; qui en té dos, en té mig; i qui en té tres, no en té cap
1 font, 2000.
Significa que com més metges té un malalt, més mal servit-n'està.
Lloc: Illes Balears.
Qui té un metge en té un, qui en té dos, en té mig, i qui en té tres, no en té cap
1 font, 1930.
Qui té un metge en té un; qui'n té dos, en té un mitj; i qui'n té très, no'n té cap
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Qui té un metge té metge; qui en té dos, té metge i mig; qui en té tres no en té cap
1 font, 1969.
Qui té un metge té un metge, / qui en té dos, en té mig, / i qui en té tres, no en té cap
1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Qui té un metge, en té un, qui en té dos, en té mig i qui en té tres, no en té cap
1 font, 1992.
Sinònim: Un metge cura, dos espatllen i tres maten.
Qui té un metge, en té un, qui en té dos, en té mig, i qui en té tres, no en té cap
1 font, 2005.
Qui té un metge, té un metge, qui en té dos, no en té cap
1 font, 1984.
De lo que entenguis prou, no en vulguis tenir més.
Lloc: Menorca.