Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui viu d'esperances mor dejú

32 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1926.

El qui viu d'esperances, mor dejú

11 fonts, 1968.
No es pot viure d'il·lusions, sinó de realitats.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.3. La vida. Refranys», p. 360. Editorial Moll.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 141. Editorial Claret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Menjar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Quim Independentista Català (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «esperança». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 22. Revista L'Estel.
(2002): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 31. Revista L'Estel.

El que viu d'esperances, mor dejú

9 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 179. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Quien vive de esperanza muere de hambre.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Esperances», p. 55. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La vida», p. 275. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 86. Web.
Acció (Activitat, Treball) / Inacció.
Font: [LEM: 179].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Sort / Dissort.
Font: [LEM: 179].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 187. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 102. Seuba Edicions.

El que viu d'esperances mor dejú

2 fonts, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (II)», p. 11. Revista L'Estel.

El qui viu d'esperances / mor dejú

2 fonts, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 55. Autoedició.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «De tota mena», p. 44. Autoedició.

Qui viu d'esperances mor dejú

2 fonts, 1984.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La vida», p. 31. Pagès Editors.
En aquest món, no es pot esser idealista, s'ha d'esser realista.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 208. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

El que viu d'esperances. mor dejú

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

El qui viu d'esperances mor dejú

1 font, 1989.
Per avisar les persones que no confiïn en l'ajut dels altres, ni que les coses poden canviar per ser millors sense fer cap esforç. El mot «dejú» en sentit figurat significa «mancat», però literalment s'aplica a la persona que no ha menjat en tot el dia.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 133. Editorial de Vecchi.

El qui viu d'esperances, mor en dejú

1 font, 2014.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/552971761139339265». Twitter.

Qui viu d'esperança, se mor de fam

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 547», p. 171. Columna Edicions.

Qui viu d'esperances corre el risc de morir-se de gana

1 font, 2011.
De: Franklin, Benjamin.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (2011): Carrilet, 215 (1/11/2011) «Proverbis, consells i frases de personatges famosos de tots els temps», p. 46. Revista Carrilet.

Qui viu d'esperances, es mor de fam

1 font, 1926.
Font: P.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 121. La paraula cristiana.