Paremiologia catalana comparada digital

Qui viu enamorat té el cor turmentat

12 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1900.

Qui viu enamorat, té el cor turmentat

5 fonts, 1992.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 90», p. 69. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «L'amor». Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 66. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

Qui viu enamorat té lo cor atormentat

3 fonts, 1900.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Enamorament - Festeigs», p. 14. Impremta Catalònia.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes, p. 183. Seuba Edicions.
V. Festejar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 37. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui viu enamorat té el cor aturmentat (o penat)

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 243. Edicions 62.

Qui viu enamorat té el cor penat

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1102. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui viu enamorat té el cor turmentat

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. L'amor», p. 97. Pagès Editors.

Qui viu enamorat, té el cor robat

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.