Paremiologia catalana comparada digital

Sedàs clar i garbell espès fan ric el pagès

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Sedàs clar i garbell espès fa ric pagès

4 fonts, 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 629», p. 5. Columna Edicions.
Garbellar és l'acció de lliurar el gra de les impureses que porta.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Després de la batuda. Garbellar, garbell,porgueres», p. 86. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
El sedàs és un estri tradicional de característiques semblants al garbell: deixa passar la farina que va caient dins la pastera i reté el segó. la trama més o menys espaiosa del teixit del sedàs permetia d'obtenir diferents qualitats de farina.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Fer el pa. Cerndre, sedàs, segó», p. 95. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Significa que cal fer poques porgueres i menys segó a fi que surti més pa (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2561 Sedàs», p. 346. Institut Menorquí d'Estudis.
Fer poques porgueres i més segó, per obtenir més pa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura», p. 146. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Sedàs clar i garbell espès fan ric el pagès

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1035. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 382. Edicions 62.

Cedaç clà i garbell espès, / fa ric pagès

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 276. Institut Menorquí d'Estudis.

Sedàs clar i garbell espès fan ric al pagès

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Sedàs clar i garbell espès, fan ric el pagès

1 font, 2008.
D'aquesta manera es fan més porgueres i manco segó i per tant més pa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 217. Editorial Moll.