Paremiologia catalana comparada digital

Ser de la crosta

15 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1977.

Ser de la crosta

6 fonts, 1995.
Persona d'idees reaccionàries, carca; de la mateixa arrel, la crosta del pa, el crostó, la crosta del formatge, els crustacis.
Ser molt amic dels capellans i de l'Església.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Molt sovint es fa servir més aviat la comparança metafòrica per a demostrar defectes o trets negatius del caràcter o del comportament de les persones.
Ser molt religiós.
Són tant de la crosta que cada dia van a missa.
Per al pare, «ser de la crosta» és sinònim de «ser de dretes». Cf. Alcover-Moll, s.v. 'crosta': «Esser de la crosta de baix: esser reaccionari, fanàtic o endarrerit d'idees; es diu especialment dels devots i religiosos (Empordà, Olot). En el mateix senti»t es diu «esser de la crosta».
Els que són de la crosta saben quan s'han d'aixecar i asseure durant la missa.
Lloc: Vic (Osona).
Devot, beat en extrem.
Font: CO, ME.

De la crosta

2 fonts, 1997.
Ésser una persona molt religiosa o afecte a l'Església Catòlica, també persona reaccionària o fanàtica.
Sinònim: Ser la crosta de baix.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Reaccionari.

De la crosta (o de la crosta de baix)

2 fonts, 1995.
Lloc: Marina Baixa.
Molt afecte a l'Església.
Sinònim: Veg. Rata de sagristia.

De la crosta amarga

1 font, 2017.

Ser de la crosta [dura]

1 font, 1997.
Ser molt reaccionari.
Ser molt missaire.

Ser gent de la crosta

1 font, 1994.
La misèria mental consisteix, en aquesta avinentesa, a pensar que la religió és només cosa de creients, de "gent de crosta", com se'n deia abans.

Ser molt de la crosta

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Ser muy beato.