M. i f. Eixelebrat; persona que obra esvalotadament, amb poc seny.
Tractant-se d'un tabalot com aquell, Oller Pil. Pr. 207 | Per què tantes presses, mestre tabalot?, Ruyra Parada 49.
Equivalent en castellà: Atolondrado | Cabeza loca.
Lloc: or., occ.
Ser un tabalot
30 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.
Tabalot
13 fonts, 1926.
Adj. Propi de persones eixelebrades.
És un estat massa cru, massa tabalot,» Carner Bonh. 111. «Enmig de ritmes tabalots, Espriu Cançons 107.
Equivalent en castellà: Atolondrado.
Alguns insults vius (però també en perill d'extinció) típics de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Informals i eixelebrats.
Que actua de manera esvalotada i amb poc seny.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Sac de renecs.
Sinònim: V. Carallot [caraiot] d'en Pampa.
Persona xerraire.
Home faltat de serietat.
Persona amb poca substància.
No som assenyats, som arborats; som impulsius, tabalots, estrabul·lats, tarallirots, tocats del bolet, capsigranys, il·lusos, saltabarrancs, tocacampanes, per recordar que la paraula 'seny' significa també campana.
Una persona esvalotada, irreflexiva.
Lloc: Lleida (Segrià).
Es diu a (d')una persona que obra amb poc seny, que és esvalotada.
Ser un tabalot
7 fonts, 1968.
Persona de poca sensatesa.
Equivalent en castellà: Ser atolondrado, tolondrón, cabeza loca.
Persona que obra esvalotadament, amb poc seny.
Ser un tabalot, un eixelebrat, una persona que obra esvalotadament, amb poc seny.
Lloc: Cerdanya.
Equivalent a ser uneixelebrat, unapersona que obra esvalotadament, amb poc seny.
Lloc: Vic (Osona).
Ser un esverat, un eixelebrat.
Ésser un tabalot
4 fonts, 1979.
Aplicat als qui parlen molt o actuen de manera poc coordinada i amb poca-solta.
Sinònim: Semblar un tabal destrempat.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Un esvalotat.
Tabalot!
2 fonts, 2004.
Persona de poc seny.
Poc seriós.
Lloc: Llofriu.
És un tabalot
1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Ésser un tabal (o tabalot)
1 font, 1997.
Eixelebrat.