Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat

46 recurrències en 26 variants. Primera citació: 1919.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat

10 fonts, 1984.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Setembre», p. 4. Ajuntament de Cocentaina.
Embarbussament.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «L'home. Tasques i oficis», p. 41. Graó Editorial.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Embarbussaments i jocs de paraules. Embarbussaments». Web.
Embarbussament per dir de pressa.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «S», p. 197. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.7. Embarbussaments tardorencs», p. 154. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Encara que estrictament potser no sigui un embarbussament, existeixen els «xítgoleps». Un xítgolep és una frase breu dissenyada per identificar els parlants d'una llengua o, fins i tot, d'una variant de la llengua o accent. De: Amades, Joan.
Font: Arxiu de tradicions populars (1928).
Pagès-Corella, Xavier (2023): «https://twitter.com/xpagescorella/status/1725484486656167959». Twitter.
Roig, Francesc (1999): L'Estel «Jocs de paraules. Embarbussaments», p. 22. Revista L'Estel.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Calaix de sastre. S», p. 103. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Zabaleta i Llauger, Sara (1999): Recull de dites populars catalanes «Embarbussaments». Web.

Setze jutges mengen fetge d'un penjat

5 fonts, 1928.
Xítgolep dels catalans: pronunciat amb precisió absoluta només pels nadius.
Amades, Joan (1928): Arxiu de tradicions populars, I «Jocs de paraules», p. 20. José J. de Olañeta, Editor.
Sinònim: Vi bo de Vimbodí.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 993», p. 90. Columna Edicions.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 17 - Elements de folklore «Exercicis de pronunciació», p. 49. Terra Nostra.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «S», p. 43. Autoedició.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Setze jutges

3 fonts, 1919.
Quan la famosa batalla de Montjuïc, durant la guerra dels Segadors, es féu de nit en plena lluita. Els lluitadors no trabaven manera de distingir els amics dels enemics. A un dels nostres se li acudí cridar «setze jutges», frase que féu sort i que al moment adoptaren tots els catalans, que en veure un enemic l'increpaven amb la frase, i si no la contestava era ferament atacat. Vegeu el que sobre aquesta tradició expliquem en el volum II, p. 47.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «De la tradició», p. 90. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
De: Mossèn Ballarín.
Hontangas, Pepico (2019): L'Erol, 140, p46-51 «Mossèn Ballarín. Dibuixos sobre frases fetes - https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/366092», p. 49. L'Erol.
Una de les coses més difícils que hi ha pels castellans, és parlar en català com nosaltres, perquè la nostra llengua té una pila de vocals i consonants que no entren ni poden entrar en la llengua castellana, fins al punt que no les poden arribar a pronunciar, perquè en aquest món, d'impossibles no se'n poden fer. Però de totes les coses que no poden arribar a dir mai, no n'hi ha cap com aquella que diu que setze jutges mengen fetge d'un penjat, perquè hi ha un joc de ges que espanta... (cont.).
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Setze jutges». José J. de Olañeta, Editor.

Setze jutges d'un jutjat, mengen fetge d'un penjat

3 fonts, 2002.
Lloc: Otos.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «7. Embarbussaments», p. 72.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un heretge; setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat que encara penja

2 fonts, 1997.
Lloc: Balears.
Batllori, Josep i Jordi (1997): Què t'empatolles? «Els oficis», p. 40. La Galera.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Embarbussaments i jocs de paraules. Embarbussaments». Web.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Si el penjat es despenja, es menja els setze fetges dels jutges del jutjat que l'han penjat

2 fonts, 1997.
Batllori, Josep i Jordi (1997): Què t'empatolles? «Els oficis», p. 40. La Galera.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Embarbussaments i jocs de paraules. Embarbussaments». Web.

Setze jutges junts, en un jutjat, mengen fetge d'un penjat

2 fonts, 1997.
Lloc: València (Horta).
Batllori, Josep i Jordi (1997): Què t'empatolles? «Els oficis», p. 41. La Galera.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Embarbussaments i jocs de paraules. Embarbussaments». Web.

Els nostres jutges es mengen el fetge del penjat, que es menjaria el fetge dels jutges en el cas de ser despenjat

1 font, 1968.
Els nostres jutges es mengen el fetge del penjat, que es menjaria el fetge dels jutges en el cas de ser despenjat.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 21. Els nostres pecats», p. 313. Editorial Pòrtic.

Setze jutges / d'un jutjat / mengen fetge / d'un penjat

1 font, 1998.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Abril 1998». Web.

Setze jutges d'un jutjat / mengen fetge d'un penjat

1 font, 1991.
Forma abreujada.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «3. Els embarbussaments: definició i ús didàctic. 3.1. Classificació temàtica dels embarbussaments. Variants d'altres embardussaments. I. La persona. I.2. Oficis. Professions», p. 138. Editorial Moll.

Setze jutges d'un jutjat / mengen fetge d'un penjat / i el penjat era un bon metge / que per heretge havien condemnat

1 font, 1991.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «3. Els embarbussaments: definició i ús didàctic. 3.1. Classificació temàtica dels embarbussaments. Variants d'altres embardussaments. I. La persona. I.2. Oficis. Professions», p. 138. Editorial Moll.

Setze jutges d'un jutjat / mengen fetge d'un penjat, / si el penjat es despenja / es menjarà els setze fetges / dels jutges que l'han jutjat

1 font, 1985.
Els embarbussaments són entreteniments orals infantils que comporten un mèrit d'habilitat articulatòria on es pondera l'anomenat «saber girar la llengua».
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. A) Folklore oral dels infants. A6) Embarbussaments», p. 14. Editorial Acebo.

Setze jutges d'un jutjat / mengen fetge d'un penjat. / Si el penjat es despengés, / es menjaria els setze fetges / dels setze jutges / que l'han jutjat

1 font, 2021.
Embarbussaments. Els clàssics.
Badia i Pujol, Jordi (2021): «Un carro carregat de rocs: embarbussaments per a donar i per a vendre - https://www.vilaweb.cat/noticies/carro-carregat-rocs-embarbussaments-donar-i-vendre/». Vilaweb.

Setze jutges d'un jutjat / mengen fetges d'un penjat

1 font, 2014.
Embarbussaments.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «Paraules enjogassades. Uns quants embarbussaments», p. 360. Juli Jordà Mulet.

Setze jutges d'un jutjat mengen el fetge d'un penjat / Si el penjat es despenja, els setze jutges del jutjat no podran menjar mes fetge del penjat

1 font, 1999.
Reck, Michael (1999): L'Estel «Catalan Tongue Twisters embarbussaments. lst International Collection of Tongue Twisters», p. 29. Revista L'Estel.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d' un penjat

1 font, 2019.
Amèlia (2019): «¿Sabéis algún dicho/refrán/frase hecha en catalán que no tenga equivalente en castellano? - https://twitter.com/Amelia_rebel/status/1080914834034737152». Twitter.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat i el penjat era un bon metge que per heretge havien condemnat

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Embarbussaments i jocs de paraules. Embarbussaments». Web.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat i el penjat era un bon metge, que per heretge havien condemnat

1 font, 1997.
Batllori, Josep i Jordi (1997): Què t'empatolles? «Els oficis», p. 40. La Galera.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat, si el jutjat es despenges es menjaria el setze fetges dels setze jutges que l'han jutjat

1 font, 2003.
(2003): L'Estel «Joc de paraules. Embarbussaments», p. 20. Revista L'Estel.

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Si el penjat es despengés els setze jutges del jutjat ja no menjarien fetge del penjat

1 font, 2010.
Cacofonies amb G.
(2010).

Setze jutges d'un jutjat mingen fetge d'un penjat

1 font, 1995.
Embarbussaments. És més aviat un xibolet, o sia un embarbussament que conté fonemes ben característics d'una llengua i que serveix com a prova per determinar si un parlant és competent.
Font: FI, BM, CO, FL, FV, FX, ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «embarbussaments», p. 116. Instituto de Estudios Turolenses.

Setze jutges d'un jutjat, mengen fetge d'un heretge, / setze jutges d'un jutjat, mengen fetge d'un penjat / que encara penja

1 font, 1991.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «3. Els embarbussaments: definició i ús didàctic. 3.1. Classificació temàtica dels embarbussaments. I. La persona. I.3. Oficis. Professions», p. 114. Editorial Moll.

Setze jutges d'un jutjat, menjen fetge d'un penjat

1 font, 1984.
Es fa dir, per provar si és castellà o català.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. S. Variats», p. 119. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Setze jutges mengen fetge d'un penjat. Si el penjat despengen els setze jutges ja no en mengen

1 font, 1990.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Embarbussaments», p. 178. Museu Arxiu de Sentmenat.

Setze jutges s'han menjat / els fetges d'un penjat

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fetge», p. 116. Edicions Polígrafa.

Tretze metges mengen fetge d'un penjat

1 font, 1992.
Sinònim: Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 109. Columna Edicions.