Haver-hi urgència, esser necessari anar de pressa.
Y ayre, que's socarra l'arroç, Rond. de R. Val. 93.
Lloc: val.
Socarrar-se-li l'arròs
13 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1920.
Socarrar-se l'arròs
4 fonts, 1926.
Haver-hi urgència, esser necessari anar de pressa.
Quan se tenen presses.
Lloc: Castelló de la Plana.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
No socarrar-se-li a u l'arròs
2 fonts, 1992.
No tener prisa en la ejecución de una cosa.
Lloc: País Valencià.
No socarrar-se l'arròs
1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
No socarrar-se l'arròs, [a algú]
1 font, 2008.
No haver-hi presa; esser una persona calmosa, que no es precipita mai.
No socarrar-se l'arròs, a algú
1 font, 1926.
No haver-hi presa; esser una persona calmosa, que no es precipita mai.
Lloc: Cast.
No socarrar-se mai l'arròs (a algú)
1 font, 2017.
No socarrarseli a ú l'arroç
1 font, 1928.
Ser calmut.
Lloc: País Valencià.
No socarrasseli a hu l'arros
1 font, 1920.
Ser calmós o socoltre.
Lloc: País Valencià.
Se li socarra l'arròs
1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.