Completament sol i abandonat dels altres.
Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern.
Equivalent en castellà: Solo y abandonado.
Sol i vern
10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1886.
Sol i vern
8 fonts, 1992.
Completament sol i abandonat dels altres.
Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern / Ha recollit un gos del carrer que estava sol i vern.
Sinònim: Sol com un arbre sense fulles, més sol que la una, més sol que una ostra, sol com un mussol, sol com un pregadéu de rostoll, sol com una òliba.
Font: EC / *
Loc. adj. [LC]. [Persona] completament sola i abandonada.
Sentia una llàstima vivíssima per aquell infant, sol i vern enmig del món. | Ara sí que ja estava sola i verna.
Lloc: En català oriental.
La mare deia «sol i vers» (plural «sols i versos». EL diccionari d'Alcover-Moll, s.v. 'vern, verna' recorda que «només apareix en la locució 'sol i vern': completament sol i abandonat dels altres (Cardona, Penedès)».
Lloc: Vic (Osona).
Mots que només tenen sentit com a part de locucions i frases fetes. És a dir, que aquestes paraules no es poden usar soltes, sinó només com a part de l'expressió.
Completament sol i abandonat. Vern és el nom d’un arbre, però en aquest cas és un adjectiu (vern, verna) que només s’usa en aquesta locució i ni tan sols és clar que sigui realment un adjectiu, si no té cap més ús. La locució potser ve d’un llatí vulgar solivertus, compost de solus ‘sol’ i vertĕre ‘arrencar a fugir’, d’on ‘el qui fuig sol’ amb possible influx del llatí verna ‘esclau’, soliverte verna ‘esclau fugitiu’, d’on la contracció soliverna. De: Coromines, Joan.
Ha recollit un gos del carrer que estava sol i vern | Amb la mort dels seus pares, va restar sola i verna.
Font: Diccionari etimològic i complementari: https://decat.iec.cat/llista_termes.asp?limit=1&terme=sol+i+vern&button=Cercar.
Solitud.
Sol y vern
2 fonts, 1886.
Sense companyia.
Lloc: Blanes (Selva).
Equivalent en castellà: Bien solo, solo como el espárrago.