Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1070. Editorial Selecta-Catalonia.
Sota una mala capa hi ha un bon bevedor
30 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1417.
Sota una mala capa hi ha un bon bevedor
5 fonts, 1951.
Lloc: Bages.
Jus mala capa, jau bon bevedor
4 fonts, 1987.
D'altra banda, és ben probable que mossèn Dimas fes servir, al seu refranyer, la primera formulado reportada de "Lo procés de les olives", coetània i ben encunyada.
Equivalent en castellà: So mala capa, yaze buen bevedor.
Equivalent en castellà: So mala capa, yaze buen bevedor.
Font: Capítol XII. (XII.14).
Equivalent en llatí: Sub laceris crebro virtus latet aurea pannis.
Bebedor.
Equivalent en castellà: Detrás de una mala capa se esconde un buen bebedor.
De baix d'una roín capa hi ha un gran bevedor
2 fonts, 2007.
De baix = davall. L'alcoholisme i els vicis en general arruïnen i degraden fins al punt d'afectar el vestir.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Debaix de una ruin capa iá un gran bevedor
2 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
Mala capa cobre sovint bon bevedor
2 fonts, 1417.
De: Carreras i Artau, Tomàs.
Font: Llibre de Disputació de l'Ase contra Frare Encelm Turmeda. Edició catalana de Lluis Destany, Barcelona, 1922, p. 116.
Proverbi. De: Turmeda, Anselm.
Font: Segons el proverbi.
Sota una mala capa pot haver un bon bevedor
2 fonts, 1967.
Lloc: Pego (Marina Alta).
Font: Griera, Antoni que, al Tresor de la llengua (1935), a l'entrada capa, anota el proverbi, recollit a Pego.
Lloc: Pego.
Debaix d'una ruin capa hi ha un gran bevedor
1 font, 1995.
Font: Galiana, Lluís (1740-1771).
Dejus una mala capa, s'hi amaga un bon bevedor
1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Sinònim: Sóts una cama, qui sap qui s'hi tapa!
I el gat, ab gest simple, prou voltes arrapa; / i tots dies vem mentir los senyals, / i moltes vegades trobam menestrals / i bons bevedors davall mala capa
1 font, 1995.
El fet que el proverbi aparegui dues vegades a Lo procés de les olives, amb una notable familiaritat i mestria en el seu ús per part deis autors i, en aquest segon cas, desestructurat i tot, sabent que s'hi comptarà amb la complicitat del lector/oïdor que el recepcionarà, és un element forca significatiu per posar en dubte que sigui una traducció.
Font: Lo procés, vs.297-300).
Jus mala capa jau bon bevedor
1 font, 1995.
Font: Aquest proverbi apareix ja codificat en un vers de "Lo procés de les olives"
Senyor ase, segons el proverbi, mala capa cobre sovint bon bevedor, així em sembla de vos. Car, qui us veu tan negre, escorjat i sense cua, pensa que en vós no hi hagi cap subtilesa, sinó que sigueu llord i ignorant, per bé que, pel que veig, vós sou un
1 font, 1995.
(Olivar 1928:140). De: Turmeda, Anselm.
Sinònim: gran talla-colomins.
Font: Disputa de l 'ase (1417), 8.
Sota d'una mala capa sol haver-hi un bon bevedor
1 font, 1992.
Sota una mala copa, s'hi amaga un bon bevedor
1 font, 1999.
Sots ávol capa jau bon bevedor
1 font, 1995.
De: Eiximenis, Francesc.
Font: Terç llibre del Crestià (1384), capítol 916.
Sots àvol capa jau bon bevedor
1 font, 1996.
De: Eiximenis, Francesc.
Font: Terç del Crestià i Disputa de l'ase i Lo procés de les olives.
Demostra la fluida intercomunicació entre Aragó i tot Catalunya, especialment València i trobem proverbis amb codificacions paral·leles.
Equivalent en castellà: A cavall maldito (o malo), el pelo le luce.
Font: Del romancea proverbiorum.
Tant poch ama·l jove com crema la penya; / ans, quant s'enamora lo vell amador, / tant més crema quant és menys verda lenya, / car jus mala capa jau bon bevedor
1 font, 1995.
Font: Lo procés, vs. 1724-1727.