Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Tallar claus

22 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1928.

Tallar claus

10 fonts, 1992.
Estar molt irritat.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Clau, El», p. 129. Editorial Moll.
Irritar-se fortament.
En veure que li havia sortit malament l'estratagema i que el descobririen, tallava claus; semblava boig.
Sinònim: Sortir de polleguera.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Aïrar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Desesperar-se / sentir ràbia o remordiment.
En veure que mai no aconseguiria aprovar aquella assignatura, el pobre noi tallava claus; estava veritablement desesperat.
Sinònim: Picar-se el cap, arrencar-se els cabells, estirar-se els cabells, tirar-se de cap a les parets.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desesperar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2341», p. 66. Columna Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 134. Universitat Autònoma de Barcelona.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1827. Publicacions de la Universitat de València.
Irritar-se fortament, desesperar-se.
Sinònim: Veg. Perdre els estreps | Veg. tb. Picar-se el cap.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 332. Edicions 62.
Estar molt enrabiat, iracund.
Sinònim: Estar fet una fúria | Estar molt cremat | Estar més cremat que una moneia | Estar més cremat que una espardenya | Estar més cremat que un misto | Fer flamada o flamaradeta | Treure foc pets ulls (o per sa boca, o per ses orelles, o pes queixals).
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Ira», p. 74. Hora Nova.
Estar iracund, rabiós.
Sinònim: Arrabassar-se es cabells de ràbia | Arrabassar-se es cabells a grapades | Alçar-lo sa ràbia en pes! | Esclafir de ràbia | Fer un tro de ràbia | Roegar claus | Pujar a sa parra | Pujar damunt sa parra | Pujar sa sang a sa cresta | Anar coa alta.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie A. Ràbia», p. 89. Hora Nova.
Desesperar-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Patiment», p. 36. Edicions 62.

Estar que talla claus

2 fonts, 1994.
Estar malhumorat o irritat.
Sinònim: Estar emmaliciat.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «1. Any. 1.3 Frases fetes i locucions de l'any», p. 19. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Manifestar l'enuig de manera molt ostensible.
Sinònim: Estar que fa llamps i trons | Estar que rossega claus | Estar que tira foc per la boca | Estar que tira foc pels queixals.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 128. Eixam Edicions.

Estar que talles claus

2 fonts, 2010.
Estar molt maleit, estar enrabiat.
Lloc: Vall de Tàrbena.
Monjo i Mascaró, Joan-Lluís (2020): Jo també parla de sa. Material didàctic. Primària i Educació Secundària Obligatòria «Com es diu de sa? Si volem saber més», p. 42. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
De mal geni.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 15. Edicions del Bullent.

Estar (algú) que talla claus

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1783. Publicacions de la Universitat de València.

Estar (algú) que talla claus d'a diner

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1783. Publicacions de la Universitat de València.

Estar fent claus d'a diner

1 font, 1928.
De cremat.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 107. Editorial Arte y Letras.

Estar u que talla claus

1 font, 1997.
Estar muy incomodado.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 47. Comercial Denes, SL.

Estar u que talla claus (o... cordes)

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 27. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Estar ú que talla claus de a diner

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 111. Editorial Arte y Letras.

Fer claus d'a diner

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1787. Publicacions de la Universitat de València.

Fer claus de a diner

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2332», p. 61. Columna Edicions.