Es diu de la persona que quan parla llança esquitxos de saliva. Aquesta expressió té el seu origen en l'aspersió amb aigua beneita que acostuma a fer el capellà en diversos actes litúrgics i que pot esquitxar les persones que hi ha més a prop.
Només fa que obrir la boca i ja et tira un ruixat de capellans.
Escopir involuntàriament esquitxos de saliva quan s'enraona.
Sinònim: Tirar petitxos.
Lloc: Palafrugell.
Esquitxar de saliva tot parlant.
És molt molest parlar amb algú que tira capellans / Quan parla de pressa tira capellans.
Font: R-M / EC.
Esquitxar de saliva tot parlant.
Ho passa molt malament perquè quan parla tira capellans, i n'és prou conscient.
Font: R-M.
Dit de l'esquitx de saliva que surt de la boca quan hom parla o crida, especialment si es fa molt de pressa, i l'interlocutor és dels que té la costum de acostar-se molt a l'altre al parlar.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Quan un parla esquitxant la saliva. De: Junyent, Eduard (1922).
Sinònim: Tirar civils.
Lloc: Vic (Osona).
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Esquitxar de saliva quan es parla.
Saliva, parlant.
Equivalent en castellà: Tener boca de gachas.
Fer sortir espurnes de saliva tot parlant.
Lloc: Lleida (Segrià).
Fer sortir espurnes de saliva tot parlant.
Lloc: Lleida (Segrià).
Mentre enraonava m'anava tirant capellans a la cara.
Lloc: Vic (Osona).
Expulsió involuntària de gotes de líquid per la boca.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Expulsar saliva en parlar o cridar.
Esquitxar de saliva tot parlant.
Sinònim: Salivejar.
Parlar esquitxant de saliva.
Aquí els meus poders són grans / i tu tens de respectar-me. / (Amb lo furor que diu aquest vers, s'emborbolla.) / Home, veieu de parlar-me (Eixugant-se.) / sense tirar capellans!
Equivalent en francès: Lancer de postillons.