Tocar a temps

Per a tallar els núvols, evitar la pluja o estroncar-la, es creu molt en el toc de les campanes. Hi ha un toc especial a aquest efecte, que duu el nom de tocar a temps.

Tocar les campanes quan venia tempesta, sia per conjurar-la o per indicar que el sacerdot començava les pregàries oportunes per a allunyar-la.

Fer sonar les campanes de l'església per desfer les tempestats.

Lloc: Veciana, Llofriu.

Equivalent en castellà: Tocar a tiempo.

Tocar a temps durant el batre. Si mentre es batia amenaçava temporal, el campaner «tocava a temps» i, en pagament del seu treball, passava per les eres i els pagesos li donaven gra, segons on.

Lloc: Castellfollit de la Roca (Garrotxa).

Equivalent en castellà: Tañer á nublado.

Equivalent en llatí: Imminente tempestate campanas pulsare.

Fr. Tocar las campanas cuand amenassa ó está per sobrevenir una tempestat.

Equivalent en castellà: Tañer á nublado.

Fr. Tocar las campanas cuand amenassa ó está per sobrevenir una tempestat.

Equivalent en francès: Sonner à mauvais temps.

Fr. Tocar las campanas cuand amenassa ó está per sobrevenir una tempestat.

Equivalent en italià: Scongiurare il tempo.

Fr. Tocar las campanas cuand amenassa ó está per sobrevenir una tempestat.

Equivalent en llatí: Imminente tempestate campanas pulsare.

No hi ha pera qué dir lo gran paper que hi fan també las campanas pera dispersar los temporals. En vista de totas aquestas relacions, res té d'estrany que's crega que un dels més poderosos conjurs contra 'ls temporals sía lo «tocar á temps».

Donada la creencia de que'ls temporals son una manifestació de la ira de Deu ó bé de que déuhen llur formació al art de la bruixería, res més lógich que'l sens fí de preservatius, aixís ortodoxos com empírichs, que en nostres pobles rurals y pagesías se trovan contra'l llamp y las pedregadas. Un dels més antichs y més generals ha sigut sempre lo de «tocar á temps».