Paremiologia catalana comparada digital

Tou com una figa

21 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1864.

Tou com una figa

11 fonts, 1891.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 137. Editorial Selecta-Catalonia.
Dit per a referir-se a qui se sent colpit dolorosament per una desgràcia, un mal, etc.
Avui està tou com una figa, així que millor que no li discuteixis res, que encara es posarà a plorar.
Sinònim: Estar d'humor negre.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Afligit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit per a referir-se a qui està malalt, mancat de bona salut.
Avui no em trobo gaire bé, estic tou com una figa.
Sinònim: No anar fi, no estar de filis, no estar catòlic.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Malalt». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Molt tou.
Ens van vendre un pa tou com una figa; tot era molla gairebé crua / Aquesta poma està tova com una figa: jo no me la menjaria pas.
Sinònim: Tou com la cera, tou com una anxova.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Tou». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Usada correntment. De: Magrinyà i Soler, Carles.
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0039 «Motiu i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368511». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Amades, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0701/0005 «206 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356292». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Rosselló.
Gaillarde, B (1983): «Dites filosofiques sobre la vida de cada dia», p. 127. Almanac Català del Rosselló.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Figuera. Comparansas», p. 86. Associació d'Excursions Catalana.
Es diu «sembles una figa molla».
El sol havia escalfat l'asfalt i s'havia tornat tou com una figa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 98. Llibres de l'Index, S.A.
Molt tou.
Sinònim: Fluix, pansit, mústic, marcit.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «T», p. 248. Edicions 62.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Condicions físiques», p. 24. Edicions 62.
Afligit, malalt, tou. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
De: Gaillarde, B.
Lloc: Conflent i Vallespir.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Dites filosofiques sobre la vida de cada dia», p. 127. Facebook.

Estar tou com una figa

2 fonts, 1864.
Origen: 1827. Literalment, 'sentir-se sota el temps'. Aquesta expressió al·ludeix a la idea que el clima pot influir en la salut. També pot voler dir 'una mica begut' o bé 'amb ressaca'
Sinònim: No estar catòlic | No anar fi | Estar pioc.
Equivalent en anglès: Feel under the weather.
Hevly, Lou (2020): An Idiom a Day. 365 dites angleses corresponents a dites catalanes «E/F», p. 66. Parcir Edicions Selectes.
Fr. Se diu de las cosas que están mòlt blanas per haverlas manossejadas mòlt.
Equivalent en castellà: Estar com un naipe.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Figa», p. 751. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Se diu de las cosas que están mòlt blanas per haverlas manossejadas mòlt.
Equivalent en llatí: Attritum esse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Figa», p. 751. Hermanos Espasa, Editores.

Tou com una figa madura

2 fonts, 1915.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 137. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Frases usades vulgarment - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/41/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser tou com una figa

1 font, 2003.
Ser molt tou.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 77. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Ser mancat de vivor.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «T», p. 159. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Tou còm una figa

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. CCLII. Modismes catalans», p. 87. Baguñá, editor.