Paremiologia catalana comparada digital

Val més anar apedaçat que estripat

17 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1915.

Val més anar apedaçat que foradat

6 fonts, 1926.
Lloc: Segarra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Apedaçar Refr. c)». Editorial Moll.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 218. Manuscrit.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 27 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 144. Autoedició.
Font: FV, CL, FX, MS, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 69. Instituto de Estudios Turolenses.
(2002): L'Estel «Refranys i dites populars», p. 31. Revista L'Estel.

Més val apedaçat que foradat

2 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Foradat, -ada Refr». Editorial Moll.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.4. El vestit, la roba, el calcer», p. 73. Eixam Edicions.

Val més anar apedaçat que estripat

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1832», p. 632. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 412. Edicions 62.

Més val anar apedaçat que foradat

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 72. Garsineu Edicions.

Val més anâ apedaçat que foradat

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Apedaçar», p. 15. El Llamp.

Val més anar apedaçant, que foradant

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la feina de cosir. Del pedaç», p. 81. Editorial Ausa.

Val més anar apedaçat / que foradat

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Apedaçar», p. 246. Edicions Polígrafa.

Val més anar esgarrat que que mal apedaçat

1 font, 1995.
Font: MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «administració i justícia», p. 70. Instituto de Estudios Turolenses.

Val més apedaçat que foradat

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie A. Solució. Refranys», p. 91. Hora Nova.

Val mes cul apedasat que cul foradat

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.