Paremiologia catalana comparada digital

Val més l'arbre que les flors

21 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1880.

Val més l'arbre que les flors

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1046. Editorial Selecta-Catalonia.
Val més salvar la mare que els fills.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Arbre», p. 33. Editorial Moll.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en francès: Mieux vaut l'arbre que les fleurs.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Els arbres i les plantes / Les arbres et les plantes», p. 512. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 566. Edicions 62.
Sàlvia (2009): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys sobre els arbres: a la fresca de la seua ombra». Web.

Més val l'arbre que les flors

5 fonts, 1990.
Sempre és més valuós tindre el productor que el producte, ja que aquest s'acaba.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites d'informació», p. 267. Servei Local de Català de Tortosa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1952», p. 666. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
L'arbre queda, les flors, no.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 564. Edicions 62.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 33. Ajuntament de Banyoles.

Més val s'arbre que ses flors

3 fonts, 1984.
Hem de saber valorar les coses.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.2. Arbres i fruits. 4.2.1. Arbres i arbusts. Refranys», p. 197. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. M», p. 174. Consell de Mallorca.
Hem de sebre valorar ses coses.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Arbres. Plantes. Fruites», p. 166. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Val més s'abre que ses flors

2 fonts, 1993.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. V», p. 70. Consell de Mallorca.
Sol aplicar-se en casos de part dificultós, donant per norma que en un cas precís cal salvar la mare amb preferència a la criatura.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «13 Abre (Arbre)», p. 18. Institut Menorquí d'Estudis.

Val més s'arbre que ses flors

2 fonts, 1966.
Lloc: Migjorn Gran).
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Arbre», p. 268. Edicions Polígrafa.
Sebre donar importància a lo que la té.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Arbres. Plantes. Fruites», p. 168. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Mès val l'arbre que las flors

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. IV», p. 159. Imprempta de Carlos Latrobe.

Val mes s'abre que ses flors

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. V.- Arbres, plantes, fruites», p. 287. Institut Menorquí d'Estudis.

Val mes s'abre que ses flos

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 50. Revista de Menorca.